«Sembla que hàgim escrit un best-seller! Ens demanen dedicatòries, signatures... la gent vol un record», explicava aquest dimarts el llibreter Pere Rodeja, en el darrer dia de la llibreria Geli al carrer de l’Argenteria de Girona, on va obrir ara fa 143 anys com a llibreria San José. Fidel a l’estil de la Geli, la botiga tanca una etapa sense comiats formals, més enllà dels darrers contactes amb la clientela de tota la vida, que agraïen les lectures de tots aquests anys i insistien a tenir notícies de la reobertura del comerç en una nova ubicació.
«Tan bon punt tingueu nou local, aviseu!» és una de les frases que més s’ha sentit a la llibreria des que fa quinze dies Diari de Girona publiqués que l’establiment vuitcentista deixa el seu local històric perquè l’ha comprat la joieria Quera i busca nou emplaçament al Barri Vell. Des de llavors, a can Geli no han deixat de rebre visites i trucades, «totes amb un punt de tristesa, però també amb l’esperança de retrobar-nos en un lloc nou», explica Rodeja, confiat que «aviat hi haurà bones notícies».
En els darrers dies, ha estat constant el degoteig de clientela que s’hi ha adreçat per fer les últimes compres, conversar amb els quatre llibreters i, fins i tot fer-s’hi fotografies. «La gent t’explica els records que ha anat guardant de Can Geli amb els anys, amb qui hi venia, què hi comprava... nosaltres hi hem passat tota la vida i molts gironins també, la Geli és una llibreria molt viscuda», afirma Rodeja.
«Ens han demanat de tot: que els estampéssim el segell als llibres, dedicatòries... hem recuperat les etiquetes amb el nom de la llibreria, de quan marcàvem els llibres a mà, perquè ens ho ha demanat gent que ha vingut des de sempre. Això és molt maco, molt trist, però molt maco, i t’acompanya i et dona forces», continua Rodeja.
Les peticions, però, no han acabat aquí, i fins i tot hi ha hagut clients que s’han interessat per quedar-se les calaixeres i els prestatges de fusta verda que folren les parets fins al sostre: «segur que fan broma, però ja m’agrada, perquè vol dir que la gent se sent molt seva la llibreria». «Crec que en tots aquests anys hem aconseguit que sigui més que una botiga, perquè amb molts clients hem traspassat la relació comercial a la relació d’amistat», indica.
Algun d’aquests mobles, ja avança, s’instal·laran al nou local, «en representació de la Geli de sempre». De moment, el responsable de la llibreria continua buscant local al nucli antic per instal·lar-hi el nou projecte, un espai que «mantindrà l’esperit» de la Geli i que, a més de la venda de llibres, pugui acollir activitats com ara presentacions.
Un dels clients que aquest matí aprofitava el darrer dia d’obertura de la Geli per a buscar lectura per l’estiu era Josep Maria Clavaguera. «Tota la vida ho he fet, és final de maig i s’han de preparar els llibres per l’estiu: un assaig, un bon estudi i una novel·la policíaca», explicava, convençut que «la vida és un comiat constant, tot va canviant i t’hi has d’acostumar».
«El carrer Argenteria que jo coneixia de jove no té res a veure amb el d’ara», explicava Clavaguera, recordant quan, d’adolescent, treballava a la fàbrica de gasoses de can Vidal, a la Devesa, i anant cap a casa passava per la llibreria. «Plegava a les 12 i com a mínim un cop per setmana passava per aquí, encara hi havia el senyor Geli i en Pere Rodeja pare, és clar», segueix.
Remenant al taulell també hi havia la Gemma Nadal, una clienta que va «adoptar com a llibreria de capçalera» la Geli quan va arribar a la ciutat fa una dècada. «Aquí hi he trobat sempre bones recomanacions, i he volgut comprar un darrer llibre pel meu fill, que només té cinc anys, però també li va saber molt greu quan li vaig dir que la llibreria ja no seria aquí», deia.
