Diari de Girona

Diari de Girona

Raquel del Rosario/David Feito/Juan Suárez

«Poder ajuntar-nos tots després de deu anys és un regal»

«Quan torno a escoltar les nostres cançons em recorre una sensació molt bonica a la qual m’agrada tornar», diu la cantant del grup, que actuarà pels afectats pel volcà de la Palma

David Feito i Juan Suárez, amb Raquel del Rosario connectada a través de videoconferència. | IRMA COLLÍN

Les entrades per als concerts d’El Sueño de Morfeo a Gijón (17 de juny) i Oviedo (18 de juny) pe recaptar fons pel desastre de La Palma ja estan a la venda a laboralciudaddelacultura.com i entradas.oviedo.es. Els tres components de la banda asturcanària que va conquistar el mercat pop nacional amb èxits com Nunca volverá o Para toda la vida revelen en aquesta entrevista les claus i les expectatives davant d’aquesta trobada tan especial.

Han passat gairebé deu anys des que El Sueño de Morfeo va entrar en un parèntesi, sense posar cap punt final. Com es va gestionar aquesta «no-dissolució»?

Raquel del Rosario: Crec que va arribar un moment en què les circumstàncies de cadascú van donar lloc a aquesta parada, que es va anar allargant any rere any. Crec que la bona relació que sempre hem tingut tots tres és el que ens va portar a no tancar mai aquest cicle amb un punt final.

David Feito: Va ser una decisió natural. Després de deu anys sense pausa cadascú necessitàvem explorar nous camins, tant personals com professionals i aquesta va ser la raó que ens va portar a «pausar» el somni.

Juan Suárez: Han estat circumstàncies de la vida. Al final, tots tres necessitàvem un descans el 2013, després de tants anys seguits. Crec que la Raquel ja vivia a L.A. i en el meu cas particular la malaltia ja estava molt avançada i em costava molt fer gires. Vam deixar a Morfeo dormir tranquil·lament.

Quines han estat les seves sensacions sobre el grup, les seves cançons i la perspectiva de futur durant tots aquests anys?

R.R.: Jo soc molt de viure en el present, però reconec que, moltes vegades, quan sona una cançó de manera aleatòria o algú comparteix un trosset de directe o qualsevol record a les xarxes em recorre una sensació molt bonica a la qual m’agrada tornar. Al final del dia, els anys en actiu d’El Sueño han estat plens de moments preciosos.

D. F.: La gent i el seu afecte cap a nosaltres sempre han marcat el camí. Fins i tot avui dia, tot i portar deu anys fora dels escenaris, les cançons segueixen sonant de tant en tant a la ràdio i la gent encara recorda aquest Nunca volverá o Esta soy yo com a part de la banda sonora de la seva vida. Això és una sensació de realització total.

J. S.: En el meu cas havia pres la decisió, per motius personals de salut, de «sortir» de Morfeo perquè ja mai més podria girar, però sempre estaria i estaré feliç veient Raquel i David en un escenari tocant.

Què suposen per a vostès aquests dos concerts, quines van ser les seves primeres sensacions quan es va posar el projecte sobre de la taula?

R. R.: El primer que he pensat ha estat «me’n recordaré de les lletres?» (rialles). Però crec que ha estat una proposta molt bonica pel que simbolitza.

D. F.: És un regal en tots els sentits. Han estat molts anys, moltes vivències, un equip insuperable i poder tornar a ajuntar-nos deu anys després amb tots, amb músics, tècnics, etcètera, és tot un regal per a nosaltres.

J. S.: Per mi és una sensació agredolça perquè em tocarà veure-ho des de la butaca, i em farà pena no estar a dalt amb ells, però seran dos concerts molt especials per ser, a més, a Astúries i, sobretot, per ser per La Palma.

Aquesta vinculació solidària amb La Palma suposa un plus emocional en el cas de Raquel. Com va sentir la cantant d’El Sueño i va viure aquell desastre dels seus paisans malgrat la distància?

R. R.: Ha estat molt impactant veure l’illa bonica, el nostre paradís verd, cobert de lava. I va ser devastador veure totes les pèrdues que ha ocasionat. Ho vaig viure amb molta tristesa i estic feliç de poder aportar el meu granet de sorra als afectats.

David i Juan van poder visitar la zona més afectada i les necessitats de la població. Què poden explicar del viatge i del projecte solidari?

D. F.: Veure la situació de primera mà és impactant. En primer lloc, per la capacitat destructiva del volcà. És impressionant veure la llengua de lava. D’altra banda, el fet de saber que encara avui hi ha més de 300 famílies sense llar va ser una cosa que ens va marcar. El fet de no estar ara a la portada dels diaris no vol dir que s’hagi solucionat, i això va ser el que ens va acabar de convèncer per fer aquests concerts, poder aportar el nostre granet de sorra.

J. S.: Ha estat impactant, perquè no és el mateix veure-ho a la televisió que ser-hi. Ells necessiten el nostre suport i la nostra ajuda, ara més que mai, per revitalitzar novament la seva illa en tots els aspectes: carreteres, famílies que encara no tenen llar, ajuda psicològica... La Palma és una meravella d’illa.

Quins són els projectes personals en què estan embarcats, principalment, cadascun dels membres d’El Sueño?

R. R.: Tots aquests anys he estat involucrada en la maternitat i en treballar en mi. M’agrada cultivar el meu costat creatiu a través de la fotografia i l’escriptura, tinc algunes idees en aquest sentit que estic desenvolupant al meu ritme i espero que vegin aviat la llum.

D. F.: Encara que segueixo fent coses relacionades amb el món de la música, la major part del meu temps la dedico ara a la meva agència de màrqueting Distrito Federal Media, i estic tremendament feliç i agraït que la gent estigui confiant en nosaltres. Sempre dic que fer una campanya publicitària té molt a veure amb fer una cançó, al final tot és qüestió de saber empatitzar amb la gent, és com crear una bona tornada.

J. S: Des de ja fa uns quants anys em dedico sobretot a cuidar-me per la meva malaltia. Faig pilates, camino, meditació i porto una vida tranquil·la i ordenada. La resta del temps utilitzo la música com a teràpia i ajudo nous artistes en la seva direcció artística, producció i composició.

Com va ser, Raquel, l’experiència recent de tornar a gravar el Nunca volverá amb Noan?

R.R.: Si alguna cosa ha estat bonica de l’experiència de tornar a gravar Nunca volverá al costat de Noan, és que m’ha ressonat des del moment que vaig sentir el seu cover. Aquest «sí vull» em va sortir amb molta força de dins i adoro aquesta sensació. Ha estat una experiència inoblidable, ell és un noi fantàstic, amb un gran talent i sensibilitat i una energia preciosa.

Noan és un artista de l’escuderia de Juan. Què ens pot explicar del planter de joves músics amb els quals col·labora? Com venen les noves generacions?

J. S.: Sempre m’ha encantat ajudar joves artistes. Ara principalment estic amb Noan i amb Lyd. Soc com una mena de «papa musical» com ells em diuen. Són dos éssers meravellosos i amb un talent increïble, i sí, és al·lucinant com venen de preparades les noves generacions.

En el cas de David Feito, quines batalles musicals li han interessat aquests anys?

D. F.: Durant anys he estat ajudant Juan amb artistes joves i he publicat un disc en solitari. Ara estic fent un viatge cap als orígens i escoltant molta música cèltica... No se sap mai què pot arribar... Com sempre, estic obert al que la vida i la música em regali.

Suposo que alguna cosa que fa temps que no fan junts és composar. Quins records tenen d’aquella feina? Es veuen preparant algun dia nou material per a ESDM?

R.R.: Juan i David han estat més en contacte amb la música amb els seus propis projectes personals i treballant amb artistes emergents. Jo he estat més desvinculada i ja no recordo la darrera vegada que vaig escriure la lletra d’una cançó. No puc parlar del futur, ja que només em moc a l’ara i al que em neix a cada moment.

J. S.: És una cosa que trobo a faltar, perquè són moments molt bonics.

Amb quina sensació encaren aquests dos concerts i tornar a reunir la banda?

R. R.: Tinc unes ganes enormes de retrobar-me amb els músics i la resta de l’equip, malgrat els anys i que hem parlat molt poquet, sé que tots seguim tenint-nos un afecte enorme. Hem tingut la gran sort de viure com una família molt unida durant els anys de gires.

J. S.: Tenim la millor banda que ens ha pogut tocar. Sempre hem donat gràcies per això. Són i seran una família per a nosaltres.

El concert repassarà tot el repertori? Què ens en poden avançar?

R. R.: Encara estem acabant de definir-lo, però per descomptat sonaran aquestes cançons que han marcat les nostres trajectòria i que han posat banda sonora a la vida de molts.

Hi haurà noves oportunitats de veure El Sueño als escenaris?

R.R.: Per ara gaudirem d’aquestes dues.

Un missatge de comiat per als seus seguidors?

R.R.: Simplement un gràcies amb majúscula, per haver-nos acompanyat al llarg dels anys i per continuar mantenint viva la il·lusió i les nostres cançons. Ens veiem aviat i espero que gaudim molt junts d’aquests dos concerts.

D. D.: Ens encantarà poder compartir novament les cançons que ens van unir i gaudir de l’energia indescriptible que es produeix als concerts. Estem ansiosos ja perquè arribi.

J. S.: Això de La Palma era una cosa que no podíem dir que no. Mil gràcies de cor pel vostre suport incondicional.

Compartir l'article

stats