Escoltar El Sueño de Morfeo reconforta. És una sensació tan estranya com desitjada, ja que torna la mirada cap a un passat no gaire llunyà, però sí molt enyorat. Són els anys de La Oreja de Van Gogh, Amaral, Estopa, Pereza, El Canto del Loco… També els del boom d’Operación Triunfo i Gran Hermano. A la gran pantalla, triomfaven El Código Da Vinci i El senyor dels anells. Mentre que a la televisió feien el mateix Hospital Central o Aquí no hay quien viva. Semblava que tot estava ja inventat i que no hi havia lloc per a ningú més. La saturació que vivien els mercats discogràfic i audiovisual era tan gran que molts projectes van passar desapercebuts per una qüestió numèrica. Per això, va cridar l’atenció que un grup de pop-folk asturià es convertís en la banda sonora de la sèrie del moment: Raquel del Rosario, David Feito i Juan Luis Suárez van interpretar un paper secundari a Los Serrano.

El que va començar com una cosa anecdòtica els va catapultar als primers llocs de venda, a les portades dels diaris, als programes de les radiofórmules… Van llançar cinc discos i van promocionar 15 senzills. Van posar veu a diverses pel·lícules de Disney. Van col·laborar amb Nek, Laura Pausini, Marta Sánchez, La Musicalité… I fins i tot es van atrevir amb Eurovisió. Tot això concentrat en només una dècada. Potser això va motivar que la formació decidís prendre’s un descans indefinit que, ara, ha trencat per una qüestió solidària: El Sueño de Morfeo tornarà als escenaris el 17 de juny a Gijón (Teatro de la Laboral) i el 18 de juny a Oviedo (Auditori Príncipe Felipe) per recaptar fons en benefici dels afectats per l’erupció volcànica de La Palma. El que passarà després ningú no ho sap. Potser aquesta és l’oportunitat perfecta per recuperar un projecte que va connectar amb tanta gent.

«Busco un somni, una nova il·lusió que em torni les ganes de viure i la confiança en mi. Aquesta llum que un dia va acariciar els meus sentits, que esborri la tristesa que avui sento a l’ànima i que torni per ser part de mi». Amb aquest missatge es va presentar al públic Xemá, el conjunt que donaria origen a El Sueño de Morfeo. Corria 2002 quan David va trobar a Raquel. Al costat d’altres músics, el guitarrista feia temes instrumentals amb caràcter celtic. Tot i això, després de conèixer la intèrpret, va tenir clar que necessitava posar veu a les seves cançons. Així va néixer Del interior (Ventilador Music). El van gravar al mateix temps que feien classes al Col·legi Internacional de Mieres, emparats per artistes com Antón Fernández o Andrés Alonso. Tot just va tenir recorregut, a causa de l’escassa promoció que li van donar. Però el petit èxit local que van recaptar va servir perquè alguns dels seus components sospesessin la possibilitat de seguir endavant.

Ho van fer, no sense abans valorar un dilema: canviar-se el nom. Entre les seves opcions hi havia Pupitre Azul o La Hija del Caos. Tot i que, finalment, van optar pel que coneixem. El pas següent va ser compondre amb l’objectiu de donar forma a una maqueta que podrien moure per les discogràfiques. El destí va voler que, el 2004, els proposessin aparèixer en diversos capítols de Los Serrano. D’aquí va sortir, per exemple, la versió cèltica del 1+1 són 7 que Fran Perea va cantar durant 147 episodis. En aquell moment, Globomedia Music els va oferir la possibilitat d’acollir el seu àlbum debut, amb Nunca volverá com a carta de presentació. El boom va ser instantani: aquesta es va convertir en el tercer senzill més venut del 2005 a Espanya, mentre que LP es va mantenir 33 setmanes entre els més demanats. Ojos de cielos, Okupa de tu corazón i Esta soy yo van seguir la seva estela, convertint el trio en la sensació del moment. Van vendre més de 100.000 còpies.