L’Auditori de Girona va marcar ahir punt final a la temporada amb convidats de luxe. Narcís Comadira i l’Orquestra Simfònica del Vallès van posar la cirereta a un curs que, per fi, ha reprès la normalitat després de l’impacte i les restriccions sanitàries imposades per la pandèmia de la covid-19. A les 18 hores, el públic va poder gaudir de l’art del poeta gironí, Narcís Comadira, en un acte gratuït en què va recitar els versos de la seva pròpia obra transportant als assistents a una dimensió exponencial a ritme de la seva veu oportuna, rítmica amb intenció i sensitivitat. Com bé indicava la pàgina web de l’Auditori, «llegir en silenci els versos d’un poema poden dur-nos a llocs molt llunyans i alhora tocar emocions recòndites, mentre que quan és el mateix poeta qui recita la seva pròpia obra, tot adquireix una dimensió exponencial molt impactant».
La novena de Beethoven
La Sala Montsalvatge va acollir tot seguit a l’Orquestra Simfònica del Vallès en un concert de gran format amb una de les partitures més emblemàtiques de la música clàssica: la simfonia Coral del mestre de Bonn, que en aquesta ocasió va ser interpretada per una àmplia representació de músics del territori. Un concert de grans dimensions i sota la batuta d’Edmon Colomer en el qual van actuar cantaires del Cor de Cambra del Palau de la Música, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, el Cor Maragall, el Cor Filharmonia, el Cor de la UdG, la Capella Polifònica de Girona i la Coral del GEIEG.
L’espectacle es va dividir en dos actes molt diferenciats: un primer acte dedicat al Cant Espiritual de Xavier Montsalvatge i un segon acte dedicat al mestre alemany, Ludwig van Beethoven. Del geni de Bonn, la Simfònica del Vallès va tocar un repertori amb algunes de les seves peces més reconegudes, com ara: la simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, «Coral». La peça, que va esdevenir la darrera simfonia completa del músic alemany, s’ha associat al llarg dels anys a la llibertat i ha esdevingut un símbol de fraternitat universal. Els experts apunten, de fet, que la popularitat i la bellesa del primer tema de la simfonia, la de l’alegria, ha fet oblidar per moments la singularitat i l’excepcionalitat que representa l’obra sencera. Una obra mestra que, sens dubte, va ser el colofó perfecte per a una temporada que, per fi, recupera aires de normalitat.
