María Teresa Macías va demanar consulta al metge. Estava preocupada per la filla, pensava que la nena tenia algun trastorn d’espectre autista. Aquella petita estava ficada al seu món. El doctor va rebutjar les inquietuds de la dona, a la nena no li passava res, «simplement és molt observadora». Amb el temps, Raquel del Rosario Macías (Teror, Gran Canària, 3 de novembre de 1982) va passar de ser la nena que estava pendent de tot a ser una dona de la qual tots estaven pendents. I ja que era així, va decidir ser ella la que es mirés a si mateixa. També va saber de manera directa què és l’autisme, el del seu fill gran, Leo.

La Raquel és una dona de renaixements, que celebra amb un altar cada canvi d’estació, que celebra la vida perquè sap que en qualsevol moment es pot perdre. Ho va veure quan un puma va atacar el seu altre fill, el petit Mael, al jardí de la casa familiar a Califòrnia. Va sentir un crit esgarrifós, va sortir corrent i es va enfrontar l’animal a cops de puny. És potser el seu penúltim renaixement. El següent serà tornar a pujar a un escenari amb el seu grup, El Sueño de Morfeo. La banda astur-canària va acceptar el repte solidari en favor dels damnificats per l’erupció del Cumbre Vieja a La Palma llançat per Prensa Ibérica, grup al que pertany Diari de Girona, i Endesa Music Lover. Raquel del Rosario, David Feito i Juan Luis Suárez s’acomiadaran per sempre en un gran i únic concert el pròxim dissabte, 18 de juny, a les 20.30 hores, a l’Auditorio Príncipe Felipe d’Oviedo.

Raquel serà de nou la cantant de Nunca volverá, però no serà la mateixa noia que va arribar a Oviedo des de Teror, un poble canari més. Era l’any 2000, canvi de segle i canvi de vida per a una noia de 18 anys que havia començat a tocar la guitarra del seu pare als 14. Volia escriure cançons. A Oviedo va treballar de dependenta en una botiga de moda, de cangur de nens, de professora de cant i coreografia... Una de les seves alumnes li va demanar un autògraf: «Abans que et facis famosa». Aquest autògraf és avui un botí molt preuat. La raó de venir a Astúries va ser David Feito: la canària s’havia enamorat del músic ovetenc, que el 2002 la va integrar a Xemá, grup amb què aquell any van llançar el seu primer treball, Del interior.

Raquel i David feien classes de música al Col·legi Internacional Meres, on treballaven també altres integrants de la banda, com el baixista Antón Ceballos. El primer concert del grup va ser a la sala d’actes d’un altre centre educatiu, la Fundació Masaveu, a Oviedo. La Raquel havia aconseguit el que volia, fer cançons. El senzill Tengo un sueño, de Xemá, va ser una premonició. La cosa no es quedaria aquí, en un grup de col·legi. A l’escenari va aparèixer el guitarrista Juan Luis Suárez, un xaval que venia del hard-rock, i van decidir que era el moment que Xemá fos una altra cosa. El trio es va posar a pensar noms pel seu nou projecte. Al final van decidir que es dirien El sueño de Morfeo. De la mà d’un altre asturià, el director de càsting Luis San Narciso, el grup va entrar en una de les sèries de televisió més vistes en aquells anys, Los Serrano, i a partir d’aquí, l’èxit.

La filla de José Francisco del Rosario i María Teresa Macías ho havia aconseguit, feia cançons que feien vibrar milers de persones. El 2013 el grup ja havia arribat al cim i hi va haver qui va pensar que podien pujar encara més. La banda va representar Espanya al Festival d’Eurovisió, celebrat a Mälmo (Suècia). La cosa no va sortir bé. Espanya va quedar penúltim. Poc després el grup va fer una aturada que dura fins avui. Mai no s’han dissolt. Raquel sempre ha defensat que allò no va ser una ruptura. No obstant això, gairebé una dècada després, El Sueño de Morfeo torna als escenaris, encara que per oferir tan sols dos concerts per a més que una bona causa.