Quiosc

Diari de Girona

Laia Vilaseca Escriptora

«El mal sol estar molt més a prop del que pensem»

"No m'agraden els crims, sinó intentar entendre les seves causes"

Laia Vilaseca, abans de la presentació del seu llibre ANIOL RESCLOSA

Laia Vilaseca va ser dimecres a Girona per presentar «Quan la neu es fon», un thriller que transcorre entre el Parc Nacional de Yosemite en l’any 2016 i la ciutat de Las Vegas, en el 2019

Ve a presentar «Quan la neu es fon» en un dels dies més calorosos de l’any. 

És un concepte fresquet, ja va bé en un dia com avui.

Doncs n’hi ha que neguen que existeixi el canvi climàtic.

Sembla evident que està passant. Et pot agradar o no, però que hi és, és innegable.

Què se li ha perdut als Estats Units?

Hi tinc una connexió emocional bastant forta, allà hi vaig estudiar escriptura creativa, que és realment el que volia fer després d’estudiar Periodisme. Després vaig fer un viatge per Califòrnia, d’allà he tret moltes localitzacions de la novel·la.

Va veure moltes armes? 

El de les armes és un problema molt greu, allà. Sembla que comença a haver-hi menys immobilisme per solucionar-ho, a veure si serveix per anar ampliant el camí.

Va viure alguna situació complicada?

Vaig viure de prop, com l’helicòpter de la policia perseguia un cotxe. El fugitiu ens va passar pel costat i teníem l’helicòpter a sobre. En arribar a l’hotel encara vam poder seguir la persecució per la TV. Realment t’hi quedes atrapat, ens vam quedar dues o tres hores mirant-ho.

Tenim algú a envejar als EUA, en relació als crims?

Van per davant, són molta gent i tenen molts problemes. Als EUA hi ha unes 600.000 desaparicions de persones a l’any.

No em digui.

Potser se’n resolen un 90%. I troben cap a 5.000 cadàvers cada any.

Per què li agraden tant els crims? 

Home (riu). No m’agraden, seria millor que no n’hi hagués. El que m’agrada és intentar entendre les seves causes.

Ha arribat a alguna conclusió?

Que hi ha moltes circumstàncies diferents. I que hi ha pocs psicòpates. Tendim a pensar en assassins en sèrie, però la majoria d’assassinats els comet gent propera. El mal sol estar molt més a prop del que pensem. És més còmode pensar en una figura externa, boja, que es dedica a matar, però això passa poques vegades.

Vaig llegir que la majoria de crims són per diners o per amor.

Exacte, hi ha poca gent que mati per matar. La majoria de crims tenen motius vulgars: diners, gelosia... Diria gelosia més que amor, per amor no es mata.

El que mata sol pensar que ho fa per amor...

Però en realitat és un problema de gelosia o de ser massa possessiu.

Llegeix sempre les pàgines de successos? 

Sí, i escolto molts programes d’aquest tipus. És que jo no tinc aquestes idees que tenen els meus personatges (riu). Així que necessito entendre’ls, necessito fonts. Als Estats Units ja fa molt de temps que fan programes d’aquests, els segueixo de fa bastant.

I al pòquer, com un seu personatge, hi juga?

No gaire, però quan hi jugo no ho faig malament. Sóc conservadora.

Quin llibre li ha fet por?

Tiburón! El vaig llegir que tenia dotze anys, el tenia el meu avi a la biblioteca i em va fer molta por. Tenia por fins i tot de banyar-me al mar. Però m’encanta, està molt ben escrit, l’he llegit tres o quatre vegades més.

Mira a sota del llit abans d’anar a dormir?

No, segurament hi trobaria pols.

Compartir l'article

stats