La pintora olotina Rita Martorell (Zuric, 1971) és l’autora del retrat oficial de l’exministra de justícia Dolores Delgado, que properament serà col·locat a la galeria destinada a aquestes pintures que hi ha a la seu del Ministeri, a Madrid. Durant sis mesos, Delgado, que en l’actualitat és la Fiscal General de l’Estat, ha posat setmanalment per a l’artista al seu estudi de Madrid, vestida amb la mateixa roba que portava el dia que va presidir, en la seva condició de ministra de Justícia, l’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, el 24 d’octubre del 2019.
És la primera vegada que Rita Martorell, que ha basat bona part de la seva trajectòria artística en el retrat de personatges molt diversos, rep un encàrrec institucional d’aquestes característiques. I l’atribueix al retrat que havia fet anteriorment de l’exjutge Baltasar Garzón (segons sembla, parella de Delgado): «A ell li va agradar molt el resultat i em va telefonar per saber si m’agradaria pintar Dolores Delgado. Vaig dir que sí i ens vam posar en contacte. Ens vam reunir a la fiscalia i ella em va dir que li agrada molt el meu estil, com capto l’expressió i la mirada, que el retrat de Garzón li havia provocat impacte i que també li feia il·lusió que la pintés una dona». Martorell afegeix que «al marge que fos un encàrrec oficial, a mi també em venia de gust pintar el seu retrat perquè em semblava una persona amb carisma, de caràcter, amb una expressió forta. M’atreien tant la persona com el personatge i pensava que pintar-la seria un repte, que podria fer un treball important».
A partir d’aquí es va tractar d’ajustar agendes, perquè l’exministra ha anat durant sis mesos gairebé cada setmana a posar a l’estudi de l’artista, que prefereix treballar així, amb el model al davant, per poder-ne apreciar tots els detalls. Un d’aquests detalls, i no menor, és la roba que es posava Dolores Delgado en aquestes sessions: «És el vestit que portava el dia que va presidir l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. És un vestit jaqueta de color violeta, molt maco, que volia que transcendís com a símbol d’un acte històric molt important». Al marge d’això, assenyala Rita Martorell, «Dolores Delgado s’ha mostrat a l’estudi com una persona molt austera i senzilla, molt natural, no gaire preocupada pels retocs de pentinat ni altres coses d’aquest estil».
A l’hora de decidir com faria el retrat, Rita Martorell apunta que «quan ella va triar la roba que portaria va pensar a transcendir històricament amb aquest acte, i jo vaig pensar en com podria transcendir com a ministra de justícia. I vaig recordar una frase que m’agrada molt de la jurisprudència, que és iustitia regnorum fundamentum (la justícia és la base/fonament de la regla/regne). Vaig buscar una tipografia adequada i he repetit la frase com si fos una projecció en el fons blanc del retrat, de manera que Dolores Delgado es fon amb la frase».
El quadre té unes dimensions d’1,40x0,90 m. i s’instal·larà pròximament a la galeria de retrats del Ministeri de Justícia, malgrat que encara no hi ha data fixada. Serà la primera obra institucional de Rita Martorell en un ministeri: «Tenir un retrat en una d’aquestes galeries és formar part de la història dels retrats de la història d’Espanya, dels polítics que hem tingut. Em sembla molt emotiu».
Un cop acabat l’encàrrec, Rita Martorell es trasllada de nou a Marbella (viu a cavall entre Olot, Madrid i la ciutat andalusa) on continuarà pintant retrats, especialment d’empresaris del sector de l’hostaleria. A més, està ampliant la seva sèrie d’obres dedicades als tatuatges per a una exposició que farà a l’hivern a Luxemburg. I també té entre mans un projecte per transformar en escultura per al Parlament gallec un retrat que ella mateixa va pintar de Gerardo Fernández Albor, el primer president de la Xunta de Galícia. I confia que finalment s’acabarà de reactivar el món de l’art, que també es va veure afectat per la pandèmia: «Creativament no va ser tan dolent, perquè el fet d’haver-te de recloure afavoria aquesta creativitat, però tots els projectes institucionals, i també bona part del sector privat, van quedar aturats. I ara ja s’estan acabant de reactivar».
El cos humà com a font d’inspiració
«Des de l’inici de la meva activitat artística, el cos humà ha estat una font constant d’inspiració. I he dedicat una part important de la meva creació al rostre humà, perquè entenc que la mirada d’una persona pot dir molt, ho trobo inquietant, sempre m’ha captivat l’actitud de les persones, la seva manera de parlar...». L’artista olotina Rita Martorell resumeix d’aquesta manera d’on neix el seu interès pel rostre humà, que en els últims vint-i-cinc anys l’ha portat a pintar desenes i desenes de retrats de persones, entre les quals hi ha personatges tan populars com Gunilla Von Bismarck, Baltasar Garzón, Samuel Eto’o, Michel Houellebecq, Eduard Punset, Petre Roman, Marta Ferrusola, Josep Antoni Duran i Lleida, Rosa Valls Taberner, , Baltasar Porcel, Josep Guinovart, Joan Hortalà, Joaquim Nadal, Magda Oranich, Carles Gasòliba, Pere Macias, Sergi Belbel, Pau Riba, Sergi Mateu, Marc Colomer, Abel Matutes, Fernando Fernandez Tapias, Fernando Morán...
