La gent és d’on és i va on va. Quina obvietat, oi? Doncs no. C. Tangana, protagonista del SónarClub, és de Madrid, però durant l’edició del Sónar d’aquest any, que va congregar més de 122.000 persones de 122 països, va viatjar a Venus, al mont del qual l’esperava Nathy Peluso, reina del pop llatí, amb una delegació al SónarPub. El drill de Morad es va vessar pel SónarPark, la mateixa seu del flamenc i el trap de Juicy Bae; i també del hip hop afro d’El Bobe. La suma de jungle, hardcore i techno de Rojuu es va traslladar de la seva residència barcelonina a l’indret indeterminat que habitaven companys de festival com Chico Blanco, GAZZI o els bessons gallecs Yugen Kala.
La veu dels canaris Locoplaya es va barrejar en l’atmosfera del certamen amb l’espectacle de Maria Arnal i Marcel Bagés presentant Hiperutopia, juntament amb les 36 veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català, i amb l’estratosfera del duo català Tarta Relena i les seves 16 veus corals. Un dels tòtems del Sónar, Niño de Elche, va fletar un vol charter amb Ylia i els 80 músics de la Banda La Valenciana per fer un altre tipus de viatge, no en l’espai, sinó en el temps, per arribar a la Ruta del Bakalao. L’audàcia còsmica de l’ídol queer Samantha Hudson no va ser menor, ja que va improvisar una rave connectada amb el seu àlbum Liquidación total por cierre.
Els inquiets b1n0 i mori, rusowsky van contribuir a combatre el jet lag provocat per tants desplaçaments. I per amorosir les esperes en les escales als aeroports sonors del festival, l’argentina establerta a Barcelona Simona va dispensar reggaeton suau i dolç. La seva compatriota Ms Nina i el seu neo-perreo feminista van acabar amb l’eventual somnolència pel canvi d’horari transoceànic.
Els recorreguts semblaven aleatoris, capriciosos. No obstant això, els organitzadors havien dissenyat una eina per guiar els assistents, amb més de 100 actuacions de 150 artistes: Pools’. Cadascun d’aquests àmbits corresponia a un estil, el qual podia estar vinculat a altres afins. Eren els vasos comunicants del Sónar 2022, mapes necessaris entre tanta exuberància. Per exemple, a Unmissable Electronic Music, hi havia alguns dels noms més rellevants del cartell: The Chemical Brothers, Moderat o The Blessed Madonna. Aquest parcel·la estava enllaçada a una altra, Underground Superstars, amb artistes com Helena Hauff i Overmono. Els seus companys d’aventura van ser Anfisa Letyago i gegants com Richie Hawtin i Charlotte de Witte, refugiats a Let Them Hear Techno.
La varietat britànica low-cost va estar agrupada sota l’etiqueta It’s a UK ting, amb Critical Soundsystem (drum’n’bass), AJ Tracey (rap estavellat) i Jyoty (DJ emergent). La calma de la sala VIP dels aeroports, la van personificar, des de Slow and low, els reis de l’amapiano, Kabza de Small x DJ Maphorisa, i Kamo Mphela; i els ritmes llatins serens de DJ Python y ETM.
Els performers més percusius del festival es van trobar a Rhythm is a dancer: Batu, Venus X i el projecte corrosiu de hip hop col·laboratiu Scotch Rolex ft. MC Yallah & Lord Sipkehart. Els conductors del descens als territoris de Punks with synthesisers van ser LSDXOXO, Louisahhh i el xou apocalíptic d’Amnesia Scanner.
Martin Messier, Eli Keszler i Hamill Industries & Kiani Del Valle van oficiar de copilots a Outer reaches, el pool experimental per excel·lència, amb el permís de Performances without parallel, amb camarots individuals per a la festa non-stop de Lady Shaka o el debut d’Arca al Sónar de nit. L’estrella veneçolana també es va embarcar en l’expedició Charismatic voices, amb serpentwhitfeet, Eartheater i Lyra Pramuk, entre altres.
El Sónar en 2022 ha estat més que mai. Més variat, amb un cartell més femení i multicultural, i alhora més genuí, amb propostes estatals d’una qualitat inèdita en la història. Més obert, amb uns tentacles internacionals que venien des de Lisboa al març i l’abril, i més tancat, amb actuacions al metro de Barcelona. Més divertit, amb un públic fart de la pandèmia, i més professional, amb un Sónar+D d’avantguarda.
