El rap i la política són dos conceptes que van junts?
No sé si van de bracet totalment perquè hi ha gent que fa coses extremadament diferents. No m’agradaria pecar de dir com cal abordar la música o aquest gènere en particular. Jo crec que és una decisió molt personal i ha d’anar-hi amb conviccions, amb realitats; amb les ganes i les urpes amb la força que es vol escriure una cançó o es vol abordar alguna cosa, però depèn de cada artista.
Hijo de la Rebeldía, un dels seus últims senzills, és un crit optimista que ha comptat amb la col·laboració de Valtonyc. Necessitem més rebel·lia?
Jo crec que sí. La idea de col·laborar amb Valtonyc, tot i venir de dos mons diferents, és perquè crec que hi ha alguns encreuaments que tenen molt a veure. Sempre hem de trobar un punt en comú per continuar caminant. Això sempre m’ha interessat. Per això crec que la rebel·lia no és momentània, no és una generació adolescent. La rebel·lia hom l’aporta de manera genuïna amb la mirada que té del món.
El món viu un preocupant gir cap als moviments feixistes?
Totalment. El món ha girat l’extrema dreta i s’ha normalitzat. Malauradament, sembla que no s’ha après res de la història i això és el més trist. Sobretot, en un món extremadament migrant i nòmada, mestís. Pensar en un 2022 en què el racisme segueix en voga i continua captant masses espanta molt. Estem en una regressió i necessitem avançar. Ens toca plantejar-nos com volem caminar com a món.
Sembla que el feminisme, al món sencer i més en concret a Amèrica Llatina, està fent passos de gegant. És important que la gent tingui present que la lluita va molt més enllà del 8M?
Absolutament. És una mica el que em preguntava abans. Això és una lluita mundial i té a veure amb la vida mateixa i amb el dret a la vida. No podem pensar en un món masclista encara en aquesta època, sembla tan medieval... Però així seguim.
El feminisme, la lluita contra la desigualtat social, el combat contra el canvi climàtic o l’antifeixisme... Totes les lluites haurien d’anar juntes?
Sí. Totes han d’anar juntes. Una sense l’altra no es pot articular. És difícil que caminin; és difícil que es pensi i es coordini.
Que en ple any 2022 el racisme segueixi en voga i continuï captant masses espanta molt
El tema 1977 va aparèixer a Breaking Bad i va ser recomanat per Thom Yorke (Radiohead). Poca gent pot presumir d’un reconeixement com aquest...
Sí, però no sé quina és la pregunta aquí (riu). És que no sé si presumir, em sembla molt pretensiós. Agraeixo que la meva feina s’hagi pogut establir o amarar en un altre espai que per mi era inesperat i m’ho prenc així.
Quina opinió li mereix haver estat considerada pel New York Times com la resposta llatinoamericana de Lauryn Hill...
Com un honor. Perquè Lauryn Hill és part de la nostra cultura. Jo entenc les comparacions, si bé som molt diferents, però m’ho prenc com un gran afalac.
L’any passat va col·laborar al tema Mujer Frontera, al costat d’Alba Flores i la cantant palafrugellenca Clara Peya...
Cantar amb la Clara va ser molt bonic. Jo no coneixia la seva feina, tanmateix, vaig poder veure-la en concert i em va encantar el seu univers. Hi vaig viatjar. Per mi això és el que fa la diferència entre un músic i un artista: viatjar al món de l’altre. Molt emocionant haver col·laborat amb ella, molt bonic i emotiu.
Quins plans té Ana Tijoux a curt, mitjà o llarg termini?
Ficar-me al meu disc és l’única prioritat que tinc ara mateix. Què passarà, no ho sé.
