La companyia Bayerisches Staastsballett, el ballet de l’Òpera de Munic, inaugurarà el 8 de juliol la 36a edició del Festival Castell de Peralada, amb un programa que inclou cinc peces impregnades del «llenguatge universal» de la dansa, segons el seu director, Laurent Hilaire.

Seguint el patró dels darrers anys, el festival aposta per al primer i el segon dia per un espectacle de dansa, que aquest any ha variat respecte a l’anunciat inicialment al febrer, quan es va indicar que l’elegit era el ballet del teatre Mariinsky de Sant Petersburg, actuació que es va acabar cancel·lant per la guerra d’Ucraïna.

El francès Laurent Hilaire, que el maig va succeir el rus Igor Zelensky al capdavant del ballet bavarès després que aquest presentés la dimissió per «motius privats i familiars», no amaga la seva alegria per poder ser per primera vegada a Peralada amb els programes Camins i Horitzons, que es veurà el dia 8, i amb Els colors de l’ànima, el dia 9.

Partint de l’opinió que la dansa, igual que l’art, «és punt de trobada i connexió entre les persones de diferents mentalitats i nacionalitats», comenta que la primera de les peces que s’oferirà el dia 8 és Capriccio for piano and orchestra, de 25 minuts de durada, de George Balanchine, amb música d’Igor Stravinsky, «ja convertida en un clàssic», inspirada en la cultura americana, «molt tònica i dinàmica».

With a chance of rain, de Liam Scarlett, amb música de Serguei Rajmaninov, és una obra «delicada», amb vuit intèrprets en escena, que combina elements dramàtics, lírics, malenconiosos i tràgics, mentre que Bedroom folk, de Sharon Eyal, reflecteix, segons Hilaire, un «univers molt especial, que està molt bé fer al final, perquè permetrà que el públic pugui somiar i marxar a casa amb aquestes sensacions».

La vetllada del 9 arrencarà amb Affairs of the heart, amb coreografia de David Dawson, creada especialment per al ballet de Munic, que «fa que cada espectador, en funció de la seva història personal , es posicioni». La segona de les peces a l’escenari serà Pictures at an exhibition, de l’ucraïnès Alexei Ramansky, que ha acabat marxant de Rússia, inspirada en l’univers del pintor Vasily Kandinsky, i de nou Capriccio for piano and orchestra, perquè «les obres clàssiques són eternes».

Per a Hilaire, amb una llarga carrera com a ballarí a l’Òpera de París i que entre el 2017 i el 2022 va ser director artístic del rus Ballet Stanislavsky fins que va abandonar el càrrec per raons polítiques, és «molt interessant poder combinar la música de Stravinsky i Rajmáninov amb una altra de compositors més moderns com Ori Lichtik, que és l’aposta de Sharon Eyal, així com associar música amb coreografia».

Els dos programes, ressalta, seran «una bona ocasió per a la companyia, per als solistes i els ballarins de poder-se mostrar en peces molt diferents entre si».

Preguntat sobre el seu nou treball, Hilaire, que al seu dia va ser «ungit» pel mateix Rudolf Nureyev, en paraules del director artístic del festival, Oriol Aguilà, assenyala que Peralada és la primera gira que fa el ballet després de la pandèmia i «ens hem adaptat i fet tot el possible per poder venir perquè la cultura és molt important, una cosa a protegir».

Pel que fa a si serà continuista pel que fa a la feina d’Igor Zelensky, assenyala que és dels que pensa que qualsevol companyia és «una arquitectura i cal saber quins elements hi ha, com treballen entre ells, sent el cos del ballet el que dóna la personalitat, però també hi ha els solistes».