El retrobament de dos músics figuerencs, Joanjo Bosk i Albert Serrano, ha propiciat el naixement d’un nou grup de rock, Corada, i des de fa uns mesos, són a l’estudi preparant material. De moment, ja n’han publicat dos avançaments: Lo que íbamos a hacer i 1990.
Com defineix el so de Corada?
Ens agrada parlar de rock sense més adjectius, el so que fins ara hem buscat té a veure amb un rock pulcre que juga amb els matisos, la intensitat i l’emoció. El so assolirà el seu zenit al directe, que és on un grup demostra el que és veritablement. Per sort, tenim capacitat creativa i de recerca, el nostre so no serà lineal. Estem en un moment inicial però, i tot i que no som un grup de rock ortodox, tenim un punt clàssic que està en el nostre ADN i això ens enorgulleix.
Com s’ha gestat el grup?
Amb l’Albert ens coneixem des de fa anys, ja a finals dels 90 compartíem local d’assaig, però és la primera vegada que treballem junts. L’Albert va estar 14 anys vivint a les Canàries i ara que torna a ser aquí, la proximitat ha fet que sorgís la possibilitat d’iniciar un projecte com Corada, que ens venia molt de gust als dos. Des del minut 1 va haver-hi química i coneixent l’ecosistema musical de Girona, crec que estàvem predestinats a trobar-nos.
Últimament el teníem més ubicat en la cançó d'autor. Corada és un retorn als orígens?
La meva trajectòria musical es divideix en dues etapes: la inicial està estretament lligada al rock dur, que va ser el meu altaveu i la meva escola i que coincideix amb l’ús de la meva llengua materna per cantar, el castellà. L’altra, a partir de 2006, té més a veure amb l’autoria completa i formats més despullats i acústics, on majoritàriament canto en català. Abans de la pandèmia vaig tenir la temptació de tornar al rock dur però vaig saber parar a temps, la meva veu rendeix millor en el rock més melòdic.
I on queda Corada?
En certa manera Corada representa un retorn als orígens, el meu repte personal és trobar l’equilibri entre les dues etapes. Darrere de qualsevol cançó més o menys electrificada, ha d'haver-hi el treball d’un o diversos autors.
Ja han tret dos singles. Com estan treballant?
El moment actual de la música ens diu que hem d’anar publicant singles i no ens sembla malament. Tot i això, tenim força temes ja acabats i actualment estem centrats en la composició. En alguns casos, partim d’idees de l’Albert que completo amb veu i lletra i en altres a partir d’alguna idea meva que l’Albert completa amb la música. Ens interessen molt el textos de les cançons, els dos venim d’aquesta escola rockera on les lletres importen. Alhora, ens estan sortint idees en comú al local. L’Albert porta el pes de la part instrumental, els arranjaments generals, preproducció i producció, cosa que fa que arribem a l’estudi amb les coses força clares.
El segon single fa referència als anys 90 i parla sobre la desaparició de mites i referents musicals.
A part de ser una dècada molt prolífica pel rock i la música en general, per nosaltres va representar la sortida de l’ou en tots els sentits i això marca per sempre. Tot i que m’encanta l’histrionisme dels anys anteriors, els 90 van aportar una mena de frescor decadent i una mala llet, per mi, irrepetibles. En aquest anys vint del segle XXI ens haurem acostumat a perdre referents imprescindible de la nostra música, alguns de forma inesperada, que és del que parla 1990.
Consideren que el rock no passa per un bon moment?
El rock senzillament s’ha fet gran i ja no és la música hegemònica que havia estat, però penso que es troba en un bon moment, no especialment a Catalunya, tot s’ha de dir. Hi han artistes que omplen estadis de forma al·lucinant, com Fito y Fitipaldis fa poques setmanes,i també altres artistes i festivals ho demostren. Certament el que cal és un relleu, perquè dels Stones no podrem viure gaire temps més.
Estan treballant en un disc. Quan tenen previst publicar-lo?
Probablement serà cap a finals d’any o principis de 2023, ho anirem desvetllant després de l’estiu, quan també compartirem algun nou single. El disc el tenim al cap però s’ha d’acabar de materialitzar. Ens estem plantejant gravar un disc amb majúscules!
I començar a fer directes?
Encara no ho sabem. Segurament a l’estiu començarem a formar la banda que ens completarà en directe i veurem quines oportunitats se’ns plantegen per mostrar-nos en concert. Probablement farem alguna actuació d’escalfament per posar-nos en situació i tenir un primer contacte amb la nostra gent.
També ha dedicat els darrers mesos a celebrar els deu anys de Cançó per Elna amb una gira amb el festival Barnasants. Què va suposar aquest treball?
Va ser un treball important per mi, tot i ser un EP crec que és el treball que podria resumir millor el meu pas per la cançó d’autor. Lamentablement, les lletres son d’una actualitat esfereïdora, ja que s’inspira en l’exili i la guerra; algunes d’elles sempre les he tocat en directe però actualment agafen un sentit especial. El Barnasants em va recolzar en el seu moment i ho ha fet també amb aquesta petita gira i amb la reedició en vinil prevista pel setembre. Periòdicament pateixo crisis de confiança i motivació pel que fa a la música i puc dir que el Barnasants ha estat un bot salvavides gràcies al qual no he abandonat mai definitivament el cant.
Concert a l'Istiu d'Empuriabrava
Després d’un parèntesi d’inactivitat per la pandèmia, Bosk ha tornat enguany als escenaris per celebrar els deu anys del treball Cançó per Elna. El 5 de juliol, a més, té previst actuar al festival Istiu d’Empuriabrava, en què repassarà la seva trajectòria com a cantautor d’arrel rockera. A més, ja avançaque Albert Serrano té previst pujar a l’escenari per estrenar un parell de temes del nou projecte, en versió unplugged.
