El periodista figuerenc Jaume Guillamet (1950) tanca la seva triologia de llibres d’història general sobre el periodisme català amb la publicació d’El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües. 1875-1939. Un assaig que analitza la premsa catalana des de finals del segle XIX fins que acaba la Guerra Civil Espanyola i que ha estat editat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
El tercer volum arriba després de la publicació d’Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics, 1641-1833 (2003) i L’arrencada del periodisme liberal. Política, mercat i llengua a la premsa catalana, 1833-1874 (2010). Tot i això, al llarg dels 12 anys que separen el tercer volum del segon, Guillamet ha anat publicant assaigs sobre la professió després de 1939 durant el franquisme i la transició democràtica.
El llibre que publica ara analitza el principi del periodisme industrial, des del Sexenni Democràtic (1868-1874) fins a la Guerra Civil (1936-1939), un moment de fort creixement de publicacions de premsa tot i la poca estabilitat política de l’Estat Espanyol degut a la censura, però que, al mateix moment, és per a Catalunya un moment d’extensió i popularitat de la llengua catalana en moltes de les esferes de la societat. De fet, dels 60 anys que analitza Guillamet en aquest tercer volum, només la ciutat de Barcelona passa de 4 a 209 diaris.
El llibre comença amb un relat històric de l’evolució de la premsa catalana fins a 1939 (inclòs el sorgiment del fotoperiodisme i de la ràdio) i segueix amb una anàlisi dels tipus de diaris, els perfils d’editors i periodistes, les condicions de treball, la cultura professional i les innovacions aportades pel periodisme en català. L’epíleg conclou què en queda d’aquesta llarga fase, «mutilada» en 1939 amb la Guerra Civil: una tradició de diaris de negoci, conservadors, en castellà, sense objectius polítics a curt termini però avançats en informació i innovació tècnica i que dominen el mercat.
Actualment, Jaume Guillamet està elaborant i codirigint conjuntament amb Marcel Mauri el Catàleg històric general de la premsa en català, 1641-1939, el primer volum del qual es va publicar el 2015.
