No havia desembarcat a Sant Feliu de Guíxols a bord d'una pick up taronja. Ni tampoc s'hi passaria 48 hores. Però d'entre el mig miler de cares desconegudes que divendres dibuixaven la fisonomia del públic en el tret de sortida de la segona edició del Salat (el festival d’humor de Porta Ferrada), Quim Masferrer es tornava a vestir de foraster (i literalment, amb la camisa de quadres marca de la casa) per a destil·lar les històries dels espectadors.

Saltava a l'imponent escenari de l'Espai Port a ritme del rock magnètic de Farmer, entomant amb elegància algun crit espontani de «guapo!» que començava a posar a prova la seva destresa per a la improvisació. «Bona nit, Sant Feliu de Guíxols», proclamava, emulant el seu alter ego. I posar-se el públic a la butxaca va ser bufar i fer ampolles. «No entenc per què m’aplaudiu, si encara no he fet res», va esgrimir, anotant la primera gran ovació de la nit. Però res estava escrit. I precisament, aquesta era la màgia de Bona Gent: caçar històries al vol de persones anònimes. Però abans, i per a deixar clares les regles del joc, va compartir algunes de les anècdotes que li ha regalat l’espectacle al llarg de la gira, des d’una educadora social que va trobar feina a una entrevista fallida a un espectador de vint-i-un botons (que va resultar ser de l’equip de seguretat del president de la Generalitat), que enfurismat, li repetia que tenia categòricament prohibit parlar. Després d’això, el llistó estava alt.

Afinant l’olfacte per a detectar històries, va abandonar l’escenari amb la missió de conèixer al públic. Però a mesura que avançava pel passadís central, els espectadors es desinflaven i s’arraulien a les butaques. Fins que, amb una punteria infal·lible, va topar amb un enginyer informàtic amb una particular tàctica de seducció: injectar virus a l’ordinador de la que s’acabaria convertint en la seva dona per a oferir-se a arreglar-li. D’això, ella se’n va assabentar divendres. I ja tenia la gallina dels ous d’or. Explorant els vèrtexs de l’humor, també hi va haver temps per un emotiu homenatge a les persones grans, que va captivar al públic. Però no va ser l’únic. El doble ascens del Girona FC i el Bàsquet Girona, Pepe Rubianes i els Mossos d’Esquadra (després que un dels assistents de paisà lamentés que no eren «estimats»), també van ser aclamats.

Però sens dubte, l’amor va ser el trending topic de la nit. Una de les primeres parelles que es va conèixer per internet, un gos esmunyedís que va unir una educadora canina i un patró d’embarcacions, un amor a primera vista amb un DJ després de demanar-li Mala vida de Manu Chao o una parella que, després de 44 anys junts, senten que haver-se conegut ha estat «molt millor» que si els hagués tocat la loteria. Un cant a la vida que va deixar als espectadors amb ganes de repetir i, sobretot, de compartir.