El Col·lectiu Desasosiego està format per Camille Latron, Carla Coll i Alex Solsona, tres joves gironins que van estudiar el grau d’arts escèniques a l’ERAM. Ara, conjuntament amb Pau Serés, Pol Toro, Gaspar Corts i Pau Caselles, presenten un assaig obert d’Un segundo bajo la arena, la seva primera producció teatral que parteix de la tragèdia de Bodas de Sangre, de Federico García Lorca.

L’obra és una de les propostes del Festival Z, una mostra d’arts en viu d’espectacles creats per menors de 30 anys que avui engega la seva segona edició, però s’estrenarà el setembre a la Fira Tàrrega, un dels mercats internacionals d’arts escèniques més importants de l’Estat. Avui se’n fa un assaig obert al saló de descans del Teatre Municipal (17h i 21h).

«Ens ha tocat la loteria», celebra Latron, mentre Coll afegeix amb una emoció palpable que «estrenar la nostra primera obra a Fira Tàrrega vol dir presentar-nos al món de les arts escèniques». I és que, tots tres membres del col·lectiu denuncien el desgast mental i emocional que comporta voler-se obrir camí dins el món del teatre sent jove. De fet, Coll no se sorprèn de la poca producció juvenil dins el panorama cultural. «No m’estranya que la gent jove no faci més teatre: són molts diners, moltes hores i molta energia», assenyala. Una tasca totalment incompatible tenint en compte que, la majoria, ho ha de combinar amb una jornada laboral a temps complert. Tot i això, no passen per alt que «aquesta situació de precarietat la trobem al món del teatre, però també en molts altres espais», aclara Latron.

Amb Un segundo bajo la arena, el Col·lectiu Desasosiego reivindica precisament les ganes de crear de la gent jove. «Nosaltres formem part de l’anomenada generació de vidre. Se’ns titlla de ser persones altament sensibles i de que a la mínima ens enfonsem, però amb aquest espectacle demostrem que, si se’ns donen els recursos, podem fer cultura», sentencia Alex Solsona. Així, agraeixen iniciatives com les del Festival Z «que donen espai a tota la fornada d’artistes que surten tant de l’ERAM com del Galliner», tal com apunta Latron. I és que, de talent, Girona n’està ple, però tot just ara el panorama d’arts escèniques comença a «reaccionar».