El ballet clàssic combinat amb l’efervescència jazzy de la música d’Ígor Stravinski i tenyit pel vermell dels robins va obrir ahir la trenta-sisena edició del festival de Peralada. La cita empordanesa, fidel a la dansa per a la nit inaugural des de fa anys, va encetar la programació d’enguany amb la primera visita del Bayerisches Staatsballett als jardins del castell, noranta minuts de dansa d’alta joieria per aixecar el teló d’una cita que aquest estiu mira, més que mai, cap al ballet i la lírica.
La companyia bavaresa substituïa l’anunciat inicialment Ballet del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, que va ser eliminat del cartell a principis de març com a gest de rebuig a l’atac rus a Ucraïna. Un doblet dels alemanys posa en marxa una edició que s’allargarà fins al 6 d’agost i que encapçalen artistes com Joan Manuel Serrat, Josep Carreras o Monica Bellucci, a més de Carlos Acosta o la segona òpera signada per Rufus Wainwright i una nova producció de The Fairy Queen de Purcell amb Xavier Sabata liderant el repartiment.
En la seva primera gira després de la pandèmia, el ballet de l’Òpera de Munic duu al festival de Peralada un doble programa de dansa: Camins i horitzons, que es va poder veure ahir a la nit, i Els colors de l’ànima, previst per a aquesta nit.
El triple bill d’ahir va arrencar amb Rubies, la part més coneguda de Jewels, el ballet que el coreògraf George Balanchine va dedicar a les joies. Guarnit amb la rojor encesa de les pedres precioses, el cos de ball integrat per quinze ballarins va alternar el llenguatge més acadèmic de la dansa, amb els seus salts amplis i elegants, amb els moviments de peu del claqué, el jazz i elements més propis del teatre musical per evocar en escena l’optimisme i la modernitat de la Nova York de principis del segle XX.
La coreografia de Balanchine inspirada en les gemmes, que es guia pel Capricio per a piano i orquestra de Stravinski, es tornarà a veure aquesta nit, en l’única repetició que s’han permès els de Baviera. La companyia, dirigida des de fa uns mesos per Laurent Hilaire, ha volgut lluir versatilitat en el seu debut a l’auditori empordanès.
Avui l’alternaran amb coreografies de David Dawson i Alexei Ratmansky, mentre que ahir va anar acompanyada de la delicada With a chance of rain de Liam Scharlet, amb els preludis per a piano de Serguei Rakhmàninov interpretats en directe, que va ser rebuda amb entusiasme a la platea.
Per al final va quedar l'espectacular Bedroom Folk de Sharon Eyal, en què el moviment dels ballarins i les ombres que projectaven jugaven a explorar la tensió entre l’individu i el col·lectiu i la música electrònica d’un dels fundadors de l’escena techno israeliana, Ori Lichtik, ressonava, com un batec, al bell mig de l’Empordà.
