El Mandalain Ballet Biarritz va presentar divendres a la nit dues peces inspirades en la música del compositor rus Ígor Stravinski, i va deixar el públic que de l’Espai Port bocabadat amb la seva forta energia i expressivitat.
L’ocell de foc va obrir la nit. Una breu escenificació d’un compte rus sobre una au fènix coreografiat per Thierry Mandalain. Una obra delicada, amb un Hugo Layer sublim com a ocell, acompanyat d’un cos de ball que a través del cànon aporten dinamisme a la coreografia.
La segona part de l’espectacle, La consagració de la primavera, obra de Martin Harriague, contrastava en estil amb la primera. Si abans es podia veure un ballet delicat, el segon espectacle era tot dinamisme, energia pura.
S’inicia amb un piano a un racó de l’escenari, i mentre un home va tocant, de dins el piano van sortint els protagonistes de la història, amb un caminar primitiu.
Des d’aquí, tot va anar in crescendo, combinant moviments enèrgics, acrobàcies i portés impossibles amb moments de frenada i pausa, que dotaven l’espectacle de tanta expressivitat que transcendia l’escenari.
La companyia del País Basc francès, que tornava al Porta Ferrada per segona vegada, va tornar a marxar ovacionat per un públic, que si ve no va omplir tots els seients, va marxar content, amb l'única queixa de la poca visibilitat des de la platea.
