Fa uns anys aprenia a tocar la guitarra i actuava pels carrers de París i Londres cantant davant de qui s’aturava. Tot mentre estalviava per poder finançar-se el primer disc. Avui, quinze anys després, el santfeliuenc Ramon Mirabet presenta el seu quart treball, on recupera l’esperit d’aquell jove somiador i amant de la música a qui els seus pares, explica, van ensenyar a estimar-la i a valorar-la: «Ells són els meus referents».

El nou disc es titula «Free». Com viu i interpreta aquesta llibertat?.

Sentir-se lliure és no tenir por ni del que pensaran ni d’equivocar-se, de viure al dia. En l’àmbit musical, m’he adonat que si no penso en les ràdios ni en la indústria musical puc ser el més honest possible amb la producció i sonoritat de les meves cançons. Free és despullar-me, mostrar-me tal com soc, i acabar d’explicar la meva història.

Se sentia lliure quan va començar a tocar pels carrers de Londres i París?

Totalment, és quan ho era més. M’ho feia tot, el primer àlbum el vaig pagar jo i vaig aprendre a tocar la guitarra mentre actuava al carrer. Quan comences a treure àlbums és fàcil contaminar-te per la indústria i la societat. A mesura que he agafat experiència he vist que el més bonic és ser un mateix.

Troba a faltar aquell nen?

Sí, el trobava a faltar. Aleshores era molt somiador i encara que ara ho segueixi sent, en aquella època era molt innocent i tenia una visió de la vida molt pura. En aquest disc em veig molt reflectit en aquell noi que tocava als carrers i m’ha permès recuperar aquell jove músic. I he decidit que no el vull tornar a perdre.

A «Barcelona son» hi ha una espècie de diàleg amb el seu pare. Creu que pot servir per interpel·lar i reforçar relacions fraternals?

Quan faig cançons no penso en l’efecte que pot produir sobre el públic. M’agrada que cadascú s’emporti les cançons al seu univers. Jo tinc la meva connexió particular amb cada cançó i m’agrada que el públic tingui la seva.

A les plataformes digitals encara falta el tema homònim del disc per publicar, quan sortirà?

La versió que tanca el disc la publicarem el 26 d’agost.

Ara no es pot comprar el disc en format físic, fins quan?

L’estiu passat vam estar tocant de port en port pel Mediterrani, i vam decidir fer-ne una pel·lícula documental que estrenarem a finals d’any. Crec que serà un bon moment per treure el disc físic.

Ha comentat que tenia ganes de tancar una etapa i prendre riscos. Cap on va?

Amb aquest disc acabo d’explicar la meva història. És un treball que dona sentit a tots els altres. La primera cançó es relaciona amb l’últim tema del tercer àlbum i l’última d’aquest amb el meu primer treball. Tinc ganes d’encetar una nova etapa on surti de la meva zona de confort i experimentar en sonoritat i en els estils.

De cantar en català?

Sí, en els últims anys m’ha sorgit la inquietud de cantar en la meva llengua materna. La paraula, la llengua, té molt de poder i vull experimentar amb ella.

Va passar-ho malament durant el confinament. L’està ajudant aquesta gira a recuperar-se de tot plegat?

La música dona vida a tothom. Poder fer concerts en directe ha ajudat a que també estiguem sortint d’aquest entrebanc tan gran.

Hi interpreta el disc nou als concerts?

Actuem amb la banda completa i presentem Free, però també toquem cançons d’altres àlbums que més han connectat amb la gent. Volem que cada concert sigui diferent perquè és la banda i el públic qui el determina.