Amb poc menys d’una hora n’hi va haver prou per captivar el centenar d’espectadors que va citar-se, la nit del dimecres, al claustre del Carme, a Peralada. Una cinquantena de minuts que van servir per corroborar que la catalana Raquel García-Tomás és una compositora amb majúscules. La seva imaginació i capacitat creativa no tenen cap mena de límit i va seduir els assistents amb un diàleg amb Bach i Monteverdi, dos dels noms propis de la música barroca. Creacions amb segell propi i tres peces d’algun segle enrere es van barrejar en un còctel intens, farcit dels efectes musicals més moderns i de les tonades més clàssiques. El piano, les veus i els instruments de corda van amanir la trobada, vibrant de principi a fi, capaç de guanyar-se amb legitimitat els aplaudiments del públic.

Sfogava con le stelle és el nom d’un concert que ja prometia emocions fortes només començar. Noelia Rodiles, al piano, interpretava un fragment (Allemande) de les suites franceses de Bach, tot donant pas a My old gramophone #2, una de les composicions de García-Tomás. Hi va posar la veu la mezzosoprano Lídia Vinyes-Curtis i no ho va fer de qualsevol manera. Simulava ser un robot que es movia i cantava al ritme de la música. Hi va haver temps també per gaudir de les veus del cor barroc Ensemble O Vos Omnes, que va irrompre tot entonant la cançó que donava títol a la vetllada. S’hi sumava Cosmos Quartet. Tres violins, un violoncel. Excelsos amb l’arc, intensos amb l’art del pizzicato. Moment per deixar-se endur per (...) così mostrate a lei i vivi ardori miei (...). La relació entre el passat i el present va tenir continuïtat: Intervenció a tres veus núm. 11 en Sol menor, interpretada per Rodiles, i la traca final: Suite of Myself, una revisió que el mateix Festival havia encarregat a la compositora catalana, amb una explosió de veus, corda i piano. El millor desenllaç possible.