Amb les entrades exhaurides des de fa mesos -el primer artista juntament amb Rigoberta Bandini-, Pablo Alborán va tornar ahir al festival Cap Roig, després de set anys, amb el seu carisma característic per encisar un públic totalment entregat. 

«Avui a Cap Roig es parlarà d’amor», va anunciar l’artista malagueny només començar. I així ho va fer, mostrant la seva versió més íntima en el marc d’una gira especial en què canvia els grans escenaris per teatres i auditoris, més adequats per oferir un format en acústic.

La gira l’ha portat a alguns dels escenaris més emblemàtics com el Palau de la Música de Barcelona, el Palau de les Arts de València i l’Auditori de Madrid i ahir va fer una de les parades més esperades de la gira, tal com va manifestar Alborán. «Va bé tornar de tant en tant, per la màgia que em doneu, gràcies una vegada més per ser el meu refugi». Amb aquesta declaració d’intencions es va endur una clara ovació del públic, que encara es va emocionar més quan l’artista va interpretar Tu refugio en català i a capella. Prèviament, ja havia desprès la seva energia única alternant la guitarra i el piano amb temes del seu últim disc Vértigo com Hablemos de amor i Que siempre sea verano i èxits anteriors com La escalera i Tanto, entre d’altres.

A partir de la sisena cançó, es va incorporar una banda de tres músics, tot i que Alborán seguia transmetent el seu magnetisme tan especial. 

«Aquest matí he trobat una noia que va ser aquí la primera vegada que vaig venir a Cap Roig, fa uns deu o dotze anys i ara torna. Hi ha molta gent que està seguint aquesta gira de concerts i ve a totes les ciutats, així que aprofito per donar-vos les gràcies per viatjar amb mi per poder tornar a estar a prop vostre», va agrair el malagueny. Seguidament, el cantautor va interpretar temes de pràcticament tota la seva trajectòria, amb Miedo, Saturno, Perdóname, De carne y hueso i l’esperada Solamente tú, entre d’altres.

La connexió amb el públic era constant i es notava realment còmode en aquest nou format, que li va permetre estar més a prop dels seus fans. Va interactuar amb els espectadors en diverses ocasions, fent bromes i intercanviant confidències. I és que va confessar que «estic en el projecte més inspirador de tots perquè per primera vegada estic fent un disc juntament amb la gira; sé que baixaré d’aquest escenari i començaré a escriure com un boig, gràcies a l’estima que em doneu», va admetre. 

A partir d’aquí, va deixar les balades de banda per uns minuts, i va animar el públic a aixecar-se dels seus seients amb una tongada de cançons amb molt de ritme. «Ballem una mica o què?» va proposar abans d’interpretar un dels seus èxits més recents, Carretera y manta, seguida de Dicen i Tabú per finalitzar amb La fiesta i així acabar de revolucionar Cap Roig.

Ja en els bisos finals, Pablo Alborán es va acabar de posar el públic a la butxaca amb una mirada introspectiva cap a temes com Sobreviviré, Quien i Te echado de menos, finalitzant amb Llueve sobre mojado, per deixar empremta a Cap Roig, com en totes les ocasions que hi ha actuat.