Dues misses barroques de Joan Cererols entren en diàleg amb la intel·ligència artificial, la recerca de l'ànima i juguen amb la iconografia dels darrers 400 anys a través de la tecnologia. Què passa si un mossèn substitueix l'hòstia per un mòbil? Els catalans Agrupación Señor Serrano i el Cor Cererols han donat el tret de sortida aquest dissabte a la 42a edició del festival de Torroella de Montgrí amb Extinció. Els directors artístics Àlex Serrano i Pau Palacios expliquen que la proposta planteja tres períodes: la primera incursió al riu Amazones de Francisco de Orellana i l'inici de l'espoli, l'intent de trobar l'ànima en l'anatomia dels cadàvers a l'època medieval i l'actualitat, amb l'ànima capturada als mòbils «que duem a la butxaca».
El festival ha començat amb una adaptació pròpia d'Extinció, la coproducció del Teatro Real de Madrid i el Teatro de la Abadia a partir de la Missa de Batalla i la Missa pro defunctis de Joan Cererols, una proposta escènica amb mirada contemporània de l'Agrupación Señor Serrano i interpretat, a Torroella de Montgrí, pel Cor Cererols.
Els directors artístics dels Señor Serrano, Àlex Serrano i Pau Palacios, han explicat que han buscat fer un espectacle amb un «gran component audiovisual» a partir de dues misses de Cererols i propiciar així una reflexió construint «un viatge» de més de 400 anys: «Estem parlant d'un compositor lligat a l'Escolania de Montserrat i a cavall dels segles XVII i XVIII a través del qual construïm aquest viatge amb una sèrie d'imatges que porten l'espectador des de la selva amazònica de l'any 1541 fins a l'actualitat».
I com es relliga tot plegat? L'inici d'Extinció ja ho deixa clar, situant tres períodes històrics. El primer, el de 1541: «Francisco de Orellana i un grapat d'homes delerosos de fortuna, penetren en una jungla des del Perú. Busquen riqueses, engrandir els dominis del seu rei i la salvació de l'ànima a través de les seves conquestes». Una primera incursió gairebé per casualitat que els porta a ser els primers europeus a creuar el riu però amb un resultat: «Al seu pas, sembren desolació».
I mentre continuen sonant les misses barroques de Cererols, l'espectacle avança proposant imatges, jugant amb la pantalla gegant i les càmeres damunt de l'escenari i situant el públic en un segon període: «Al segle XVII l'escolàstica conjectura sobre l'essència, la forma i el lloc de l'ànima en el cos humà. Exploren les cavitats i els humors que, com els rius, solquen els cossos, amb l'objectiu de trobar una absència que reveli la part més inescrutable de l'ésser». Àlex Serrano i Pau Palacios detallen que juguen, també, amb iconografia, obres d'art i simbologia religiosa fent alguna variació per llançar més preguntes al públic perquè reflexioni sobre l'espiritualitat.
I el tercer moment, l'actualitat: «Avui dia, miners sense rostre perforen les entranyes de la selva a la recerca de coltan. S'endinsen en galeries, túnels i coves subterrànies per extreure el mineral que dona vida als circuits de l'ànima que porten a la butxaca». «És un espectacle en el qual fem més preguntes que donar respostes, no sabem si hi ha una ànima i tampoc ens importa molt, el que importa és la reflexió sobre l'espiritualitat», apunta Serrano.
De fet, l'espectacle arriba a l'actualitat a través d'una conversa amb intel·ligència artificial que, precisament, hipotetitza cap on serà l'ànima i la catapulta cap al futur, barrejant-la amb gotes de pluja i natura. I, més enllà de la substitució de l'hòstia per un telèfon a les mans del capellà, els Señor Serrano també es valen de metàfores per donar joc a la reflexió. Una de les més importants és la que passa del blat de moro, intacte, fins a una pluja de crispetes contemporània: «Aquest blat de moro explota perquè s'ha omplert d'aire».
La fúria del món
Extinció ha rebut una llarga ovació del públic de l'Espai Ter de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i ha donat el tret de sortida a tres setmanes de festival. La seva directora artística, Montse Faura, ha explicat que el leitmotiv d'aquesta 42a edició és «el recer de la fúria del món» perquè, quan sembla que la pandèmia queda enrere, continuen havent-hi i apareixent adversitats com el canvi climàtic, la guerra d'Ucraïna o la inflació. Per això, proposen l'art com a bàlsam i, també, com a espai per a la reflexió.
Entre la vintena de propostes d'aquesta edició destaca també «l'homenatge a totes les mares» que faran el Cor de Noies de l'Orfeó Català amb el conjunt Vespres d'Arnadí, interpretant l''Stabat Mater' de pergolesi. També l'obra mestra de l'expressionisme alemany 'Metropolis', que arribarà al festival en una versió restaurada i amb banda sonora encarregada al compositor franco-argentí Martín Matalón que dirigirà l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV).
La visita de l'aclamada orquestra barroca Collegium 1704 i el seu cor, i la descoberta d'una sèrie de compositors poc coneguts és una altra de les apostes del festival, concretament per a la seva cloenda. A Torroella, de fet, un 40% de la programació serà de música barroca, i inclou entre altres la visita destacada del conjunt italià Il Giardino Armonico. En l'apartat vocal destaca també la presència de la soprano Núria Rial en companyia de l'Accademia del Piacere, que repassaran fragments de sarsueles i òperes de temàtica amorosa, el conjunt vocal i instrumental belga Vox Luminis, amb l'antologia de la producció sacra de Montevedi 'Selva morale e spirituale', i el recital del contratenor Philippe Jaroussky.
El compositor català Bernat Vivancos estrenarà al festival la seva composició 'Ay luna que reluces', una peça encàrrec del conjunt Kebyart, un quartet de saxofons que va debutar fa sis anys al Fringe Torroella-Estartit, i que aquest curs és un dels grups seleccionats pel programa ECHO Rising Stars.
