«Yo sigo siendo aquel, el mismo, el Raphael de siempre», cantava l'artista aquest dimarts al festival de Cap Roig. Raphael repetia visita a Calella per segon any consecutiu, de nou amb la gira de celebració dels seus seixanta anys de carrera, i com l'estiu passat, va venir, va cantar i va convèncer. Superant les dues hores de concert amb 27 cançons que són història de la música espanyola, el de Linares es va posar el públic a la butxaca des de l'Ave fénix inicial fins a l'emblemàtica Como yo te amo amb què va tancar la nit.
La primera gran ovació del recital se la va endur Mi gran noche, però va ser un no parar d'encadenar clàssics. Propis, com Estar enamorado, En carne viva o Qué sabe nadie, i també aliens, com Resistiré del Duo Dinámico, Se nos rompió el amor de Rocío Jurado o Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto. Amb més d'una desena de músics i tres coristes a l'escenari, Raphael va repassar tota una vida cantant a les grans passions i a l'infortuni del desamor sense dirigir-se a l'auditori, que estava totalment entregat, fins al final.
«Volen Escándalo? Venia més endavant, però decideixen vostès» va exclamar canviant el guió previst per atendre les peticions de la platea. I si quedava algú per rendir-se al cantant, el va acabar de conquistar afirmant: «ja sóc aquí, Catalunya, un any més. Visca Catalunya!» enmig de Yo soy aquel. «Prometo tornar sempre», va anunciar en acabar un concert sense mitges tintes, ple de cançons que són himnes i amb aquella interpretació tan personal que s'ha convertit en marca de la casa. El Raphael de sempre, no hi ha dubte.
