Era l'agost del 88, acabava de superar la leucèmia i va escollir Peralada per al seu retorn després de tretze mesos apartat dels escenaris. Entre els assistents hi havia celebritats com Lady Di i la reina Rofia i quaranta televisions d'arreu del món van retransmetre l'actuació de Josep Carreras al costat del pianista Vicenzo Scalera en el que és, sens dubte, un dels moments més sonats de la història del festival de Peralada.
El tenor català va tornar aquest dimecres al castell empordanès, vint-i-dos anys després del seu darrer concert líric al certamen, per a una altra commemoració: la dels seus setanta-cinc anys, una festa a la qual l'organització es va sumar entregant-li la medalla d'honor del festival.
De mans d'Isabel Suqué Mateu, presidenta de la Fundació Castell de Peralada, va rebre el reconeixement que el festival reserva a artistes amb qui té una forta vinculació com Joan Manuel Serrat o Montserrat Caballé.
I és que tot i que no actuava a l'auditori empordanès des del 2000, Carreras ha estat un assidu a la cita, amb vuit participacions.
Carreras havia promès un concert "amable" per "gaudir i no haver de patir", i va complir. Acompanyat per la soprano croata Martina Zadro i l’Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per David Giménez, el tenor va desgranar un repertori amb òpera, però també cançó catalana i napolitana davant d'un pati de butaques en què hi havia, entre altres, el conseller d'Educació, Josep González Cambray i Salvador Alemany i Víctor García de Gomar en representació del Liceu.
Ovacionat només de sortir a escena, amb L'ultima canzone de Tosti va arrencar una vetllada en què va repassar peces com Passione de Valente, T'estimo de Grieg, Les neus de les muntanyes de Martínez Valls o El día que me quieras de Gardel.
Per als duets amb Zadro, Josep Carreras va optar per Je te veux de Satie i el Non ti scordar di me d'Ernesto de Curtis.
Com a sorpresa, el tenor va comptar amb la jove Mariona Escoda, guanyadora del programa Eufòria, per a interpretar Un núvol blanc de Lluís Llach.
Repetirien tàndem amb Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat al final, en un dels set bisos que els intèrprets van oferir a un públic desitjós d'homenatjar el cantant en una nit amb aires de comiat.
O sole mio, Chitarra romana o I could have danced all night de My fair lady van sonar de propina.
La platea va arrencar en bravos al final d'una imponent versió de My way abans que, secundat per la soprano, Carreras tanqués amb La traviata i el seu famós brindis, perquè encara que sigui amb regust d'adéu, el tenor fa de les seves visites a Peralada tota una celebració.
