En una de les nits més caloroses i xafogoses que es recorden dels últims anys a Cap Roig la cantant Rosario va oferir un concert trepidant enganxant al públic des del primer minut i no pas únicament per la sensació tèrmica sufocant ni pel fet d'haver esgotat les entrades. I és que Rosario Flores va demostrar dimecres a la nit haver-se guanyat el títol de la reina de la rumba i en els seus 30 anys de carrera haver interioritzat un estil que ja li era definit per genètica familiar, però que ella porta a la màxima expressió. Això es nota damunt l'escenari.
Acompanyada, per una banda, d'11 membres entre músics, ballarins i coristes la petita dels Flores -qualificatiu que ja s'hauria de canviar per la més gran- va començant primer presentant algunes cançons noves del seu nou disc "Te lo digo todo y no te digo na" de marcat estil flamenc, com per exemple "Mariposas blancas", per encadenar després una part on va treure tota l'essència de la rumba catalana que porta dins concentrada en la cançó "Al son del tambor" dedicada al seu pare, Antonio González "El Pescaílla" i un popurri ràpid de "Mi Gato" i "De ley".
Mentre el públic que omplia la platea i les grades intentava superar com podia la xafogor -les cadires estaven totalment xopes i els espectadors de les primeres files van tenir la sort de ser ruixats amb aigua per la mateixa cantant- el concert va anar pujant de temperatura i va entrar en una fase on, segons paraules de Rosario, no podien faltar les cançons que han marcat la seva vida i que no pot deixar mai d'interpretar com ara "Te quiero te quiero" de l'etern Nino Bravo.
Rosario va repetir en diverses ocasions que estava molt agraïda per la rebuda del públic català, especialment el de Cap Roig, dient que es trobava com a casa i convençuda que l'any vinent repetirà. Amb l'ajuda d'un gran ventilador a l'escenari i fent descansos llargs entre cançó i cançó i alhora donant també protagonisme a les habilitats artístiques de tots els membres de la banda Rosario va arribar al final del concert on l'apartat dels bisos no podia faltar tampoc el record al seu germà Antonio interpretant "No dudaría", tot un himne a favor de la pau i la no violència que, en els temps que corren, no ve mai malament de recordar.
