Unes 200 peces d’art romànic i gòtic de diferents indrets de Catalunya que havien estat traslladades a Olot per protegir-les de la violència revolucionària d’esquerres en els primers moments de la Guerra civil espanyola, van viatjar a París en camions el mes de febrer del 1937 per formar part d’una exposició que va tenir un enorme èxit, i que fins i tot hi va haver la temptació de portar a Brussel·les, Londres i Nova York, encara que aquesta possibilitat es va descartar pel risc que les peces es fessin malbé en el periple. L’Art Catalan du Xè Siècle au XVè Siècle era el títol de la mostra que entre el març i l’abril del 1937, coincidint amb l’Exposició Internacional de París, es va poder visitar al Jeu de Paume de les Tulleries, i que posteriorment es va instal·lar al castell de Maisons-Laffitte, on s’acabaria mantenint fins al final de la Guerra civil, en una decisió conjunta les autoritats catalanes i franceses amb l’objectiu de preservar aquelles obres tan valuoses de la situació bèl·lica que es vivia a Espanya. Finalment, les peces retornarien al seu punt de partida el setembre del 1939.

Uns operaris introdueixen una obra en el camió que la portaria d'Olot a París. Arxiu Nacional de Catalunya

L’historiador Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, fa anys que investiga sobre el viatge d’aquelles obres d’art, i sobre la seva exhibició a París, i ara mostra el fruit de la seva recerca en el llibre L’exposició de París (1937). L’art medieval català a París durant la Guerra civil espanyola, que han editat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i el Departament de Justícia de la Generalitat. De fet, la consellera Lourdes Ciuró assegura en el pròleg que «amb aquest llibre, Joaquim Nadal fauna aportació a la història cultural i política del nostre país, i dona a conèixer un dels episodis més tristos, brillants i poc coneguts: la tasca de salvaguarda del patrimoni artístic català per part del Govern de la Generalitat de Catalunya».

Nadal explicava a Diari de Girona que el seu objectiu a l’hora de confegir aquest volum ha estat «fer una aproximació de conjunt a l’exposició i sintetitzar les vicissituds que van provocar que una mostra inicialment prevista per a un mes s’acabés allargant durant dos anys». A més, segons l’historiador i exalcalde de Girona, l’exposició «es va convertir en un gran èxit de públic i va descobrir al món peces singulars de l’art català, grans frescos, retaules gòtic, imatges de la verge...».

La portada del llibre de Joaquim Nadal.

De la mostra d’art medieval català a París ja se n’havia parlat perquè es volia aprofitar el ressò de l’Exposició Internacional de la capital francesa per posar en valor la cultura catalana, però la Guerra civil va precipitar el projecte. Joaquim Folch i Torres, que era el director dels Museus de Barcelona «es va erigir en l’organitzador de les exposicions i en el custodi de les obres d’art», segons Nadal, i també va tenir força a veure amb la decisió de quines serien les peces exhibides. Que finalment va ser 200, per necessitats logístiques, encara que Joaquim Nadal apunta que Folch i Torres assegurava que a Olot «n’havien arribat un milió en els primers mesos de la guerra».

L’exposició de París (1937) recull tota mena de documentació relacionada amb l’exposició; des de fotografies del trasllat de les obres i del muntatge de la mostra a plànols de la mateixa, inventaris, etc. I és que, com escriu el mateix Nadal, «s’hi van traslladar des d’Olot les peces més rellevants i singulars del romànic i el gòtic: frescos, escultures, pintures, brodats, teixits, còdexs, miniats i orfebreria, en una tria que va esdevenir una gran carta de presentació internacional de l’art i de la cultura catalanes».