Potser no tenia la veu al 100% -tal com ell mateix va admetre, fins feia quatre dies havia estat malalt-, però poc que va importar. Mika va oferir dissabte a la nit al Cap Roig Festival un espectacle frenètic, ple de ritme, ball, llum i colors, i sobretot, amb nombroses interaccions amb un públic absolutament devot, que es va aixecar de la cadira a de la primera cançó i que ja pràcticament no es va tornar a asseure.

Mika, pura energia i espectacle al festival de cap roig

Aquest era l’únic concert del cantant britànic d’origen libanès aquest estiu a Espanya i les entrades estaven exhaurides des de feia mesos, de manera que l’expectació a Calella de Palafrugell estava servida. I no va decebre, al contrari. La nit va arrencar amb Mika cantant Lollipop -del seu primer àlbum, «Life in cartoon motion»-des del pati de butaques, per sorpresa del públic que l’envoltava, i va convertir Cap Roig en una festa disco on no van faltar fonts de llum, acolorits canvis de vestuari, globus en forma de cor i una energia desbordant. Mika va treure l’artilleria pesada i va oferir un repàs als seus èxits més coneguts, començant pels temes de l’àlbum que el va fer famós -sí, el de Grace Kelly- i arribant fins a Yo-yo, cançó que va estrenar aquest any al festival d’Eurovisió, del qual va ser presentador.

Mika va demsotrar que, sobreto l’escenari, no pot estar quiet ni un moment. A la tercera cançó, Big Girl, ja tornava a moure’s pel pati de butaques, i quan no tocava el piano, hi pujava directament a sobre. Així, van anar sonant també Origin i Tiny Love, fins que va arribar Relax i Boum Boum per acabar de sacsejar el personal. Al llarg de tota la nit, un Mika d’allò més extrovertit va comunicar-se amb el públic en una barreja d’anglès, francès castellà rovellat -»fa temps el meu espanyol havia estat millor, però ara necessito practicar», va admetre-, italià i fins i tot atrevint-se amb el català, després de demanar a una seguidora que pugés a l’escenari per fer-li de traductora. A través d’ella, Mika va explicar que havia estat malalt feia poc -«però malalt normal, no covid», va concretar- i que per això patia per si la veu no li arribava. Res, però, que no es pogués resoldre amb l’ajuda dels músics, del públic -que va demostrar saber-se totes les cançons- i rebaixant alguns tons diversos temes, tot i que sense renunciar tampoc al seu característic falset.

El tram final del concert va arrencar amb Underwater -tancada amb els llums tancats i l’acompanyament del públic-, Happy Ending i el seu primer tema en francès, Elle Me Dit, durant al qual va fer pujar a l’escenari una seguidora que duia un cartell on es podia llegir «Vull ballar amb tu», cosa que va fer acompanyada de tot el públic. Amb la festa ja al màxim nivell, va interpretar Grace Kelly, la cançó que l’any 2006 li va obrir les portes de la fama, i va acabar amb We are Golden abans de desaparèixer i tornar amb Love Today com a bis. Tot i que, al cap i a la fi, només va interpretar catorze cançons, Mika va aconseguir fer viure a Cap Roig una hora i tres quarts de pur espectacle.