-"Dani, ets el meu pare!"

- "Qui ho ha dit? Tu?"

Uns moments de silenci i...

"No, un fill meu no portaria camisa".

Aquest diàleg, un dels molts que va mantenir amb el públic, serveix per explicar el pas de Dani Martín pel Festival de Cap Roig. Amb el públic dret des de la segona cançó, Volverá, perquè "vam estar més d'un any asseguts a casa i ha arribat el moment d'estar drets", l'herència d'El Canto del Loco perquè ningú dubti a l'hora de corejar les cançons i, sobretot, el carisma del cantant madrileny. "A sobre, has d'aguantar un monologuista...", va deixar Dani Martín mentre feia broma amb Coque, un espectador de primera fila a qui el cantant veia "fastiguejat que li haguessin comprat una entrada per venir" i que es va acabar convertint en un dels protagonistes de la nit. Un concert on Dani Martín va interactuar constantment amb el públic. Amb els que sabien totes les lletres, molts, i amb els que "demà sortireu amb la barca; no passa res, qui la tingui és que s'ho ha currat...".

Dani Martin no es va estar de saludar a alguns dels habituals del festival de Calella de Palafrugell, des de Jordi Basté a Joan Laporta, però, entre monòleg i monòleg, no va descuidar l'espectacle. Una posada en escena que, com si no hagués passat el temps, el manté com un dels grans protagonistes de la música espanyola de les dues últimes dècades unint seguidors, ja crescudets, d'El Canto del Loco amb noves generacions. "Aquesta cançó (Contigo) la vam fer el 2001, tu no havies nascut... Però aquella senyora sí". Així amb un peu a cada generació, però carregant més pes sobre la cama el record dels que ja s'havien deixat la veu cantant Zapatillas a qualselvol bar de principis d'aquest segle, Dani Martín va anar completant un concert amb el mateix guió de la resta de la gira "Qué caro es el tiempo". L'antic líder d'El Canto del Loco va recordar com va començar la mítica banda per presentar cançons com No, no vuelve i, amb repetides indicacions de posar-se drets, aixecar els braços o cantar plegats les lletres van anar apareixent les esperades Peter Pan, Una foto en blanco y negro o, ja passada la mitjanit, Zapatillas i Insoportable.

Abans, però, amb temps per introduir Cero recordant-li a Joan Laporta que "si no la guanyeu vosaltres, deixeu que ho fem nosaltres i que, aquest cop els altres descansin, Visca el Barça i Força Atleti" perquè "aquest any tot comença de zero".

"Y quiero

Que todo vuelva a empezar

Que todo vuelva a girar

Que todo venga de cero

De cero"