Les Arts Florissats van tornar dimecres a fer gala de l’exquisidesa inigualable en la selecció d’obres i en la posada en escena. Aquest darrer aspecte molt poc treballat per un gran nombre de formacions de música antiga. Però encara superior a tot això ho és principalment l’admirable nivell interpretatiu. A tot això cal afegir-hi encara la imaginació en la creació de nous programes musicals plens d’imaginació i descobertes. Lea Desandre va acomplir totes les expectatives amb una vocalitat càlida per donar vida a l’antologia de cançons de temàtica amorosa. La proposta incloïa obres barroques i músiques de la melodie francesa amb autors imprescindibles com Reynaldo Hahn, Ernest Chausson o Ravel entre d’altres. No podem oblidar les músiques d’opereta d’Offenbach que van encantar el públic per la comicitat de la cantant i els músics. En aquestes obres tots tres van ser còmplices d’una magnífica complicitat còmica. Desandre va saber transportar-nos pels laberints de l’amor amb una veu sense estridències, molt reposada buscant la simplicitat però amb una elaboradíssima expressivitat. No cal dir que al clavicèmbal i a l’arxillaüt els dos grans mestres que són Christie i Dunford es van entendre a la perfecció, concertant i buscant una entesa amigable de gran importància musical. La senzillesa planificada i buscada van ser claus per portar aquestes músiques delicades a molt bon port. Les Arts Florissants són sempre una garantia d’èxit.
