Al Festival de la Porta Ferrada se li devia un concert de Spandau Ballet des que el 2015 la banda va suspendre l’actuació programada per problemes de salut. Davant la dificultat de reunir de nou als membres després de la seva nova separació el 2018, dijous a la nit els fans del grup britànic van poder gaudir de Tony Hadley, la veu de Spandau Ballet.
Va obrir la nit el funk de La Fundación Tony Manero, que s’acomiada dels escenaris. La formació barcelonina va repassar els seus grans èxits com Supersexy girl o Looking for la fiesta amb un espectacle que feia complicat mantenir-se assegut a la cadira i no sortir a ballar.
Però el més esperat venia darrere. Tony Hadley va oferir un repertori nostàlgic, però amb el seu toc personal que, amb una fantàstica banda a l’escenari i la seva veu, que conserva intacta, va delectar als fans congregats al Guíxols Arena, disposats a corejar les cançons que van fer coneguda al grup «New Romantic» per excel·lència com Only when you leave, I’ll fly for You i Through the barricades, però també va aprofitar per presentar algun dels seus nous temes, com la popera i optimista Because of You, tot i que el repertori va estar format en la seva majoria per temes de Spandau Ballet (13 dels 19 talls van ser de la banda britànica).
El britànic es va mostrar proper amb el públic, i amb l’ajuda de la percussionista Lily González, que parlava un més que respectable castellà, va fer arribar el seu agraïment als assistents. González també va tenir els seus moments de protagonisme, acompanyant a Hadley a la veu, qui va mostrar una gran complicitat amb ella i amb la resta de músics.
Hadley, conscient de què volia el públic, va guardar pel final dues de les joies de Spandau Ballet i que van fer aixecar als assistents: la romàntica balada True i Gold, on va tornar a demostrar que la seva veu és Spandau Ballet.
