Que curt es va fer el concert de Texas dijous a la nit a l’Escala. Quan es van sentir les primeres notes de Supicious Minds, el tema que la banda de Glasgow utilitza per brindar el seu particular homenatge a Elvis, tothom sabia que ja no hi hauria cap més bis, ni cap altra cançó i que l’audició havia arribat a la seva fi. I encara que se n’hauria volgut més i més -35 anys d’història donen per molt-, també s’era conscient que és molt millor quedar-se amb el regust a la boca de bona música ben interpretada.

La cantant i guitarrista Sharleen Spiteri va aparèixer a l’escenari acompanyada de la resta de la banda i va obrir el concert del festival Portalblau al Fòrum Romà d’Empúries amb I don’t want a lover, el que molt probablement és el seu hit més mític i conegut. Des del primer moment les cadires sobraven, el públic estava rendit i seduït per Spiteri, que no va deixar d’interactuar amb els assistents, provocant-los i empenyent-los a ser les segones veus de tots i cadascun dels temes. Bromejava amb la seva vida -vam saber que la filla estiueja a Cadaqués-; coquetejava amb el poc castellà que sap i agraïa cada aplaudiment, cada crit, cada moviment que es produïa a baix de l’escenari.

Era l’essència de finals dels 80 i els 90 del segle passat; de quan la música era molt diferent del que és ara i les coses en la indústria també es feien d’una altra manera. Texas ens va traslladar a aquella època amb una qualitat inqüestionable i amb una veu gairebé clavada a la del primer disc Southside (1989), com si el temps no hagués passat i en un marc carregat d’història com és el conjunt arqueològic (les ruïnes) d’Empúries. El concert a l’Escala va servir per presentar el seu darrer treball Hi (2021), però va estar farcit de grans èxits d’aquestes més de tres dècades de carrera amb un directe explosiu.

Texas ha compost i tocat moltes cançons i per moltes que en faci de noves, continuarà essent el grup de Glasgow que un dia a finals de la dècada dels 80 va esclatar amb aquell «jo no vull un amant, només vull un amic».