Anne Heche no va tenir gaire sort en la seva carrera cinematogràfica. L’actriu, morta divendres als 53 anys, després d’haver estat una setmana en coma arran d’un accident de cotxe a Los Angeles, sí que va ser valenta en protagonitzar una pel·lícula que en el seu moment va estar condemnada al fracàs, tot i que avui és bastant reivindicada. Es tracta del «remake» pla per pla que Gus van Sant va realitzar el 1998 de Psicosi. En aquesta manierista recreació del clàssic d’Alfred Hitchcock, rodada segons el guió tècnic del film original, Heche va assumir el paper de Janet Leigh, és a dir, la protagonista que mor a la mitja hora de metratge en la famosa seqüència de la dutxa.
En la recta final dels anys 90 era igual de coneguda per ser la parella sentimental de la presentadora i actriu Ellen DeGeneres, amb qui va contraure matrimoni. Després de la ruptura el 2000 no van ser pocs a Hollywood que van prendre partit per DeGeneres i li van donar l’esquena a Heche. L’actriu havia sigut abans parella de Steve Martin i va tenir després un fill en el seu matrimoni amb Coleman Laffoon i un altre fruit de la seva relació amb l’actor canadenc James Tupper. Però en el cine, les coses es van torçar per complet i després del film de Van Sant va aparèixer en pel·lícules d’interès nul.
Va començar a la televisió a finals dels 80, amb la telenovel·la Another world. Ja en el cine, el 1997 seria un any clau a l’intervenir en cinc pel·lícules, algunes de ressonància considerable: el «thriller» Donnie Brasco, en el qual va interpretar la dona del policia infiltrat que encarna Johnny Depp; el film de catàstrofes Volcano, en què formava parella amb Tommy Lee Jones; Sé lo que hiciste el último verano, un «slasher» de notable èxit; el telefilm d’episodis Historias del metro, en el qual va aparèixer en el relat filmat per Ted Demme, i La cortina de fum, una comèdia de política ficció escrita per David Mamet. Abans havia intervingut en produccions singulars com El lado salvaje (1995), un «thriller» misteriós dirigit per Donald Cammell, amb música de Ryuichi Sakamoto, i Christopher Walken i Joan Chen com a companys de repartiment: la rossa Heche apareixia aquí amb una melena curta de color atzabeja al Louise Brooks.
El 1998 va fer Psycho (Psicosi) i va compartir protagonisme amb Harrison Ford en la comèdia romàntica i d’aventures Seis días y seis noches i amb Vince Vaughn –el Norman Bates de la versió de Van Sant– i Joaquin Phoenix a, Retorn al paradís, centrada en la detenció d’un jove nord-americà a Malàisia per tràfic de drogues. Però l’èxit va ser un miratge fugaç i la trajectòria d’Heche va anar diluint-se a poc a poc, film a film, fins a dissoldre’s gairebé per complet.
Tot i així, va aparèixer en diversos episodis de la quarta temporada d’una sèrie de categoria com Ally McBeal, i en papers principals o secundaris a les pel·lícules El tercer milagro (1999), Prozac nation (2001), John Q (2002) i Birth (2004). Des d’aleshores, un munt d’anodins telefilms, que sempre han sigut l’aliment de qui no ha aconseguit establir-se a Hollywood, aparicions en moltes sèries i alguna pel·lícula interessant com Rampart (2011), un expeditiu policíac escrit per James Ellroy. Heche havia rodat recentment el film de terror Full ride.
Va dirigir també alguns films per a la televisió, com el documental Ellen DeGeneres: American summer documentary i un dels tres episodis de Jugando al límite, una pel·lícula amb elements de misteri i ciència-ficció i enunciat feminista.
