Diari de Girona

Diari de Girona

MÚSICA CRÒNICA

Funk, ball i festa amb Kool & the Gang

El quartet «meravella»

L’esperadíssim pas de Kool & the Gang pel Festival de la Porta Ferrada va ser breu però intens. Amb una hora i quart de ritme frenètic sobre l’escenari, la mítica banda nord-americana en va fer prou dissabte per traslladar públic ganxó -unes 2.500 persones- a les millors pistes de ball de les discoteques dels anys 70 i 80, la seva època daurada. Els reis del soul, el funk i la música disco, encara liderats per Robert Kool Bell -un dels dos membres originals que queden- van demostrar que estan en plena forma i que, amb himnes com Jungle Boogie o Ladies Night, són capaços de convertir qualsevol escenari en una sala de ball.

Funk, ball i festa amb Kool & the Gang

Feia dos anys que el públic gironí esperava poder retrobar-se amb la formació de Nova Jersey: el Festival de la Porta Ferrada ja els havia programat per l’edició de 2020, que no es va poder celebrar per la pandèmia, mentre que l’any passat van tornar a caure del cartell per les restriccions que encara imperaven. És per això que el públic estava expectant i la rebuda va ser d’allò més calorosa, ja que des dels primers compassos de Fresh i Too Hot, els primers temes que van sonar, els assistents de seguida es va aixecar per ballar. La banda, fundada l’any 1964, es troba en plena gira europea en un moment agredolç, amb només Kool i el bateria, George Brown, com a últims representants de la formació original, després de les recents morts dels saxofonistes Ronald Bell (2020) i Dennis Thomas (2021), els altres dos membres fundadors que quedaven.

Però els Kool & the Gang no deixen espai per la tristesa, al contrari. «Esteu preparats per anar de festa amb nosaltres?», va preguntar només de començar l’actual cantant, Shawn McQuiller, i la resposta de la platea va ser un «sí« unànime. La banda no va escatimar en grans èxits, i els assistents van saltar de la cadira amb Take My Heart o Open Sesame, que van acompanyar cantant i picant de mans. Menció especial van merèixer -com sempre- els vents, amb l’incombustible Michael Ray -a la banda des de 1979- a la trompeta, molt ben acompanyat de Jermaine Bryson al trombó i Louis Van Taylor i Shelley Paul al saxo. «Estem molt contents d’estar aquí amb vosaltres, segur que passarem una gran nit», vaticinava McQuiller.

I així va ser. Si bé el públic, a la meitat del concert, es va relaxar i es va tornar a asseure, no va ser per gaire estona, ja que amb Let's go dancing l’ambient es va tornar a escalfar amb una nova voràgine de funk i soul. I és que, malgrat que és cert que els Kool & the Gang van tirar de fórmula, amb un concert preparat al mil·límetre -no es van permetre cap més llicència que quatre paraules en castellà per saludar el públic-, és una fórmula que fa gairebé seixanta anys que els funciona.

Cap al tram final, Get Down on it va començar a conduir el públic cap al clímax, que acabaria d’arribar als bisos -després d’un espectacular solo de bateria- amb Celebration, la seva cançó més celebrada (valgui la redundància). Amb el públic totalment desfermat, els Kool & the Gang es van acomiadar de l'escenari esperant poder tornar ben aviat, i malgrat que els assistents els van proporcionar una llarga ovació, no van tornar a sortir sobre l'escenari. I és que l'agenda els apreta, ja que ahir mateix van tocar al Regne Unit i demà se'ls espera a la Cerdanya, on el públic gironí tindrà una nova oportunitat de veure'ls a la Cerdanya Music Festival. I per molts anys pugui ser així.

Compartir l'article

stats