Ara Malikian enamora amb la música del violí i diverteix amb els contes que explica entre peça i peça sobre la seva vida, amanits en bromes que potser no ho són tant. "Estem molt contents d’estar en un lloc tan màgic i amb les ganes que teníem de venir, correm el risc que el concert duri 28 hores i 15 minuts. Però nosaltres toquem i vosaltres, a la vostra bola". Amb una intro espectacular -com de fet va ser tot el concert- i aquestes poques paraules, el músic libanès es va posar el públic -ja molt predisposat d’entrada- a la butxaca.

No va decebre. Malikian va tancar dilluns a la nit el festival Portalblau de l’Escala al Fòrum Romà d’Empúries i ho va fer amb la intensitat i l’energia que el caracteritza i que et fa preguntar com un tiu de quasi 54 anys es pot moure de la manera que ho fa tanta estona seguida dalt de l’escenari. Acompanyat de quatre músics cubans que diu que va conèixer en una audició que havien de fer junts a L’Habana i on cap se sabia la partitura, va desplegar tot el potencial musical amb una qualitat inqüestionable: ell amb el violí i els altres amb la resta d’instruments (teclats, bateria, baix i contrabaix i guitarres).

És molt bo i li fa fer el que vol al violí. Els seus músics també estan a l’altura. Així és Malikian i per això va omplir l’auditori d’Empúries, com fa a tots els llocs on actua, sentint-se migrant a cada passa que fa i a cada terreny que trepitja.