Diari de Girona

Diari de Girona

Llarga vida a Estopa

10

Estopa acomiada el Festival de la Porta Ferrada Aniol Resclosa

L'any 1999, la meva tia va anar a Andorra i li vaig demanar un cd d'un grup que ho estava rebentant anomenat Estopa, un disc que va donar voltes i voltes al meu reproductor de cd's de tant que m'agradava.

Han hagut de passar 23 anys perquè pogués, finalment, veure en directe a aquell duet que tantes hores em va acompanyar a l'adolescència, i al costat de casa, poc més podia demanar.

El Festival de la Porta Ferrada es va vestir de gala per a rebre els germans Muñoz, al Guíxols Arena no hi cabia ni una agulla. I com tot el bo a la vida, es van fer esperar, 20 minuts per ser més concrets, un retard que es va rebre amb xiulets d'impaciència per part del públic, que tenia ganes de marxa.

Van sortir tard, però com van sortir! Tu calorro i Vino Tinto van ser les encarregades de donar la benvinguda a un públic que es va entregar amb la primera nota, complicat no fer-ho amb aquests dos temes, culpables en bona part que la majoria fóssim al concert.

Amb la simpatia que els ha caracteritzat sempre, naturals i propers, van saludar i donar la benvinguda a un públic heterogeni, que demostra una de les grandeses del duet de Cornellà, saber arribar a tothom, sigui proper o no als seus estils de música.

La recepta màgica per l'èxit no sé si existeix, però sí que sé que Estopa n'ha trobat una que s'hi acosta molt. Temes nous combinats amb aquelles cançons que son himnes intergeneracionals, sempre amb el seu humor planer, que fan que les hores passin ràpidament i el concert es fes curt, tot i estar gairebé dues hores dalt de l'escenari. Però sobretot, saben emocionar. Cantant una rumba melancòlica com Ya no me acuerdo, o estripant les veus amb Cacho a Cacho, saben com posar la pell de gallina al públic. I això no és fàcil.

He tardat 23 anys a veure'ls en directe, però tinc molt clar que no en passaran 23 més perquè hi torni, perquè ahir, mentre em deixava la veu cantant Como Camarón, que va tancar el concert, no podia deixar de pensar: Com he pogut tardar tant?

Compartir l'article

stats