Juliane Banse, soprano. Wolfram Rieger, piano. Konstantin Krimmel, baríton. Canònica de Santa Maria de Vilabertran. 25 d'agost.
Juliane Banse és una de les sopranos més reconegudes en el món del lieder. A Vilabetran va oferir un programa amb obres de Brahms i Schumann. Potser no posseix un timbre de veu innoblidable però és agradable i particular. El que més importa - tot i que en la veu s’apleguen una conjunció d’elements importants- és una intel·ligència musical de primer ordre. La seguretat de l’expressió, rica i inqüestionable, és un bàlsam que et fa comprendre que un músic s’ha de posar al servei de la partitura i fer que funcioni adequadament.
Banse, a més a més, malgrat la gran dificultat de la proposta no defalleix ni un moment. Defensa cada cançó fins al final individualitzant-la amb el relleu que mereix cada espai.
En Frauenliebe un leben de Schumann va estar esplèndida amb un dramatisme corprenedor. Amb aquests elements és quan tot es transforma i esdevé un espectacle únic ple de veritat.
A tot això cal afegir-hi un pianista majúscul, Wolfram Rieger, mestre indiscutible de l’acompanyament que va perfilar cada detall amb perfecció d’orfebre i amb un encert absolut en els caràcters de cada peça.
La participació al final del concert del baríton Konstantin Krimmel va ser un molt agradable contrapunt. Un treball musical esplèndid que se suma a una edició de gran relleu artístic.
