Maria Barbal, Manel Castromil, Rafael Vallbona, Ramon Solsona, Jordi Coca, Julià Guillamon o Martí Gironell són alguns dels autors més puntuals de la temporada literària de setembre, que s'iniciarà, pràcticament, amb la Setmana del Llibre en Català.

Com ha sigut habitual els darrers anys, les editorials preparen moltes novetats, més de 150, per a la cita amb el llibre en català, del 9 al 18 de setembre, tot i que deixen per més endavant iniciatives com la continuació de Comanegra de la sèrie Temps obert, de Manuel de Pedrolo, amb nous volums de Núria Cadenes i Joaquim Carbó, el dia 28.

Així mateix, aviat podrà llegir-se l’epistolari entre Josep Pla i Joan Estelrich, Periodisme i llibertat (Destino); la reedició de Míster Evasió (Club Editor), de Blai Bonet, amb els fragments restaurats censurats per la dictadura franquista, o conèixer Tots els noms d’Helena, el nou títol de Maria de la Pau Janer (Columna), que torna a les lleixes després d'uns anys.

La Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Maria Barbal, obrirà la temporada el 31 d’agost amb Al llac (Columna), una història que transcorre a la seva Tremp natal, als anys seixanta, amb presència destacada del pantà de Sant Antoni, el llac del relat. Aquest mateix dia, Manel Castromil, guanyador del premi Pin i Soler 2022, donarà a conèixer Amor (Angle), una editorial que aposta, a més, per Contra la nostàlgia, de la debutant Maria Canelles, mentre que Columna ho farà pel científic Salvador Macip i l'actriu Àngels Bassas, que signen conjuntament Doble vida, i Quaderns Crema arrencarà amb el dietari La tardor em sobta, de Francesc Parcerisas.

L'1 de setembre és la data escollida per a La musa de la plaça Reial (Univers), de Rafael Vallbona, que segueix la vida de la cantant Gloria Stewart, i el dia 7 serà Ramon Solsona qui oferirà als seus lectors Temps enrere (Proa), entre l’Alemanya de l’emigració i les vinyes del Priorat, una reflexió sobre com el pas del temps configura la vida de les persones.

Jordi Coca aborda la complexitat de la vida animal i la riquesa de la convivència en El darrer dia (Edicions 62); el crític Julià Guillamon pren com a referent Les hores de Josep Pla per armar Les hores noves (Anagrama) i Max Besora torna amb La veu del seu amo (Males Herbes), una novel·la d'humor narrada per un gos.

El garrotxí Martí Gironell, guanyador del 55 Premi Prudenci Bertrana, publicarà El fabricant de records (Columna).

Sebastià Portell presentarà Les altures (Empúries); el músic Xarim Aresté, Tanit i les guerres púniques (Columna); Joan F.Mira, els relats Quatre qüestions d’amor (Proa); el periodista Pere Francesch Rom, El silenci dels altres (Columna); Josep Ortiz, L’artefacte (Edicions 1984), i Anna Manso s’estrenarà en la novel·la per a adults amb Un cor de nen (La Magrana).

La Magrana, així mateix, publicarà tots els contes de l'última Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Antònia Vicens, mentre que Amsterdam s'encarregarà de l'últim premi Roc Boronat, Covarda, vella, tan salvatge, del jove Arià Paco.

Altres autors amb obra nova seran Imma Sust, Espartac Peran, Marc Giró, Xevi Sala, Raquel Ricart, Jordi Llompart, la debutant Helena Guilera Recoder, el filòsof Ferran Sáez Mateu amb l'autobiografia intel·lectual Acaçar la boira (Pòrtic) i el lingüista Sebastià Serrano, que torna celebrant El regal de la lectura (Ara Llibres) en un setembre ple de pàgines.

Les noves obres d’Enrique Vila-Matas o d’Almudena Grandes seran dues de les grans propostes sobre la taula de les novetats editorials en llengua castellana aquesta tardor.

A Montevideo (Seix Barral), Vila-Matas recorre a un narrador que, en ple període de transformació personal i literària, comença a observar senyals que comuniquen París amb Cascais, Montevideo, Reykjavík, St. Gallen i Bogotà, que li tornen lentament l’escriptura.

Todo va a mejorar (Tusquets), és el títol de la darrera obra de Grandes, morta el novembre passat. La trama, una distopia política, s’ambienta en una Espanya futura en què el nou «Movimiento Ciudadano ¡Soluciones Ya!», liderat en secret per un empresari d’èxit, arrasa en les eleccions. Tot s’altera, però, després de la Gran Apagada.

En narrativa espanyola, també criden l’atenció novetats destacades com ho són La familia (Anagrama), de Sara Mesa; Mis delitos como animal de compañía (Galaxia Gutenberg), de Luís Mateo Díez; La persecución y asesinato del rey de los ratones representada por el coro de las cloacas bajo la dirección de un escritor fracasado (Acantilado), d’A. G. Porta; o Tostonazo (Blackie Books), de Santiago Lorenzo.

En castellà destaquen les novel·les de Vila-Matas i Almudena Grandes

«Montevideo» mostra els canvis d’un narrador i «Todo va a mejorar» és el relat d’una Espanya distòpica