Com a coautor de l’animació de la careta «100 anys de cinema a Girona», amb Trà infografia, he viscut de prop la vida dels multicinemes, a la ciutat de Girona a partir del 1995. És per això que vull fer la meva aportació, basada en «fets reals» i números, ja que crec que no s'ha dit tot el que calia, ni valorat prou els resultats.

Qui ho diria ara... amb el naixement de les multisales, a finals del segle passat, als empresaris de Girona: Gratacós, Gubau, Regás, Agustí, de Vera se'ls va obrir un nou món i noves emocions, alhora. A Girona, el 1997 i amb tota mena de luxes, s'inauguraven els Lauren, del malaguanyat Antoni Llorens de Cambrils. A continuació ho van fer els multicinemes, dels empresaris gironins: els Albèniz, els Coliseu i els Òscar, avui Ocine. Els multicinemes de l'Espai Gironès van venir més tard (2005), formant part del conjunt del centre comercial de Salt.

En un moment de transformació de la ciutat, la ubicació de cada multicinema la va decidir l'ajuntament, dirigit per l’alcalde senyor Joaquim Nadal (PSC): els Lauren a la plaça de Salt, els Oscar al Pont de la Barca i la resta a la popular plaça dels cinemes. Mentre als dos multicinemes dels afores es construïen en terrenys verges sense ús anterior al centre de Girona va ordenar-se, sota amenaça d'expropiació, una reforma urbanística obligatòria a l'antic cinema Coliseu Imperial, del senyor Martí de Vera.

Després de les obres necessàries i de l’entrada en funcionament dels nous multicinemes, l'ajuntament va comprar l'antic cinema Modern. Eren temps d'abundància i semblava haver-hi espai per a tots. Vinga cinemes!

Però aviat va demostrar-se que no era així. El gran cinema Coliseu, reformat primer i ampliat a dues sales després, no va poder fer front a la reforma i tot i diversos canvis en les programacions per adaptar-se a la seva nova realitat, va haver de tancar el juny del 1999 (per ironies del destí, les seves butaques van anar a parar al Truffaut).

Tancaments, per altres circumstàncies, van ser els dels Modern, Gran Via, Orient, Catalunya i Ultònia. En canvi, el tancament del Lauren (juny del 2007) va ser motivat per la inauguració del cinema a l'Espai gironès: dos multicinemes a tocar ja era excessiu.

Quan el nou mapa cinematogràfic semblava definit, van començar els problemes. Desaparegut el Coliseu, els Albèniz patien i patien, però els ajuts i diners públics anaven al Truffaut. L'ajuntament havia comprat els Modern i s'havia posicionat clarament a favor del seu cinema. Una veu molt autoritzada d’aquells dies va dir a un representant dels Truffaut: «podeu estar contents, ara ja teniu el vostre cinema».

Avui som molts els que lamenten el tancament dels cinemes Albèniz, després de dramàtica resistència i insensibilitat municipal. No ha estat pel canvi d’hàbits, no ha estat per les plataformes, no ha estat per la programació, ja que a part dels èxits més comercials feia pel·lícules similars al Truffaut i en més quantitat, al disposar de més sales.

Els diners públics que l'ajuntament ha invertit als Truffaut, per la compra i condicionament, han estat molt importants. A tall d’exemple recent, per l’últim conveni públic l'Ajuntament li ha concedit 107.000 euros de subvenció per dos anys - a part d’estar exempt de l'IBI i qui sap si d’altres impostos, en no ser els propietaris els exhibidors-. Paral·lelament, ha aplicat als Albèniz i fins avui, i sense cap mena de negociació, uns impostos per un import equivalents - o superiors - als de la subvenció.

Això a casa en dèiem vestir un sant per despullar un altre.

I ara jo pregunto...? Compensa obrir dues sales del Truffaut, fora del centre, obligant a tancar les 13 dels Albèniz, al centre? Les activitats complementàries del Truffaut, no es podien fer als Albèniz?

Per a mi és un disbarat que el diner públic serveixi per tancar negocis privats, en aquest cas històrics. El Coliseu i l’Albèniz (més de 100 anys d’existència cada un), són dos tristos exemples. Més diàleg i un canvi, saludable, dels mecanismes municipals seria de justícia, però... qui posa el cascavell al gat?