Diari de Girona

Diari de Girona

La nena que dormia sobre un Greco per protegir-lo

Olot homenatja Natàlia Juviñà, la família de la qual va lluitar per salvaguardar el patrimoni cultural de la ciutat durant la Guerra Civil

Pep Berga, l’alcalde d’Olot, i Natàlia Juviñà, al centre, durant l’acte de reconeixement. | AJUNTAMENT D’OLOT

El quadre d’El Greco Crist abraçat a la Creu, que es pot veure al Museu Parroquial de Sant Esteve, a Olot, és un dels grans tresors culturals de la ciutat. I amaga una emocionant història al darrere sense la qual qui sap si avui aquesta obra encara es podria admirar. Per això l’Ajuntament va retre homenatge ahir a Natàlia Juviñà, una dona de 87 anys, com a reconeixement a la tasca realitzada per la seva família en la salvaguarda d’aquest patrimoni. El seu avi Joan Juviñà i el seu pare Robert Juviñà, amb el doctor Joaquim Danés, aleshores director del Museu – Biblioteca de l’Hospici, van preservar obres com la del Greco, amb la que la Natàlia va dormir durant els primers anys d’infantesa, en plena Guerra Civil.

«Jo era petita, però sabia que sota el meu llit hi havia amagada una pintura de renom d’El Greco», explicava Juviñà en un reportatge al Dominical del Diari de Girona el 15 de març de 2015. Acabava de transcendir la seva increïble història després que enviés una carta al director i la revelés, motivada per haver llegit un reportatge on s’explicava que l’obra havia tornat a la ciutat després d’un procés de neteja al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix.

Durant l’homenatge d’ahir, on Juviñà va estar acompanyada pels seus familiars, l’alcalde Pep Berga li va fer entrega d’una carta d’agraïment de l’Ajuntament d’Olot per la tasca duta a terme pel seu avi i el seu pare i pel seu compromís cap a l’art i a la ciutat. En temps convulsos per la Guerra Civil, el pla va ser substituir el bressol de Natàlia Juviñà per un llit de dues places, capçalera de fusta de faig, amb inscrustracions de boix, somier de malla de ferro molt resistent i matalàs molt gruixut de llana de xai. Entre el matalàs i el somier, hi van col·locar el quadre, «un perfecte i silenciós company d’habitació».

«Van posar en risc la seva integritat física i professional en uns moments tràgics i acabada la guerra van perdre la feina i el reconeixement social que mereixien... el que fem avui és un acte de justícia pòstuma», va dir l’alcalde Pep Berga. «Que dormia sobre el Greco n’era ben conscient perquè ho he sentit a dir des de sempre a casa i també perquè em deien que no deixés entrar ningú a l’habitació», va recordar la dona, la família de la qual va acabar traslladant-se a Girona.

Compartir l'article

stats