Quiosc

Diari de Girona

«He perdut moltes pors i he guanyat llibertat»

Xoel López actuarà el 21 d'octubre a l'Auditori de Girona dins la programació de Temporada Alta

Xoel López Monica Figueras

Xoel López (A Coruña, 1977) celebra dues dècades d’una carrera que va néixer en anglès i que, sota el nom de Deluxe, ha deixat empremta en l’indie espanyol. En el moment més àlgid va aparcar el projecte de Deluxe «com a exercici de llibertat», una «crisi autoinduïda» que li va permetre obrir-se a nous «colors», ja amb el seu nom real. Tot i això, López no renega gens d’aquell passat i, de fet, confessa que li faria pena «que Deluxe morís del tot». 

Abans d’aturar-se per treure un nou disc l’any que ve, el 21 d’octubre actuarà a l’Auditori de Girona, dins la programació de Temporada Alta, en la recta final d’una gira en què repassa el bo i millor dels seus quinze àlbums. 

Celebra vint anys de carrera. En quin moment es troba?

Gairebé diria que és el millor moment de la meva carrera, perquè sento que hi ha un equilibri entre la joventut i la maduresa. Amb 45 anys i la carrera que tinc, sento que he perdut moltes pors i he guanyat llibertat. Tinc més seguretat, però sense perdre l’autocrítica, que és positiva. Estic en un moment maco, fa vint anys hauria firmat mil vegades això. Estic feliç. 

Què queda d’aquell noi que cantava en anglès?

De l’idioma en queda poc. Vaig començar en anglès per mimetisme amb els artistes que escoltava. Feia exactament el que escoltava, i més tard em vaig adonar que ho havia de fer amb les meves paraules, cantant en castellà i gallec. El pas el vaig fer fa anys i va ser un camí d’anada. A vegades faig alguna versió, però cançons pròpies en anglès no n’he fet més. 

L’actitud és la mateixa que la dels inicis?

La il·lusió i l’amor per la música estan intactes. Soc un apassionat de la música i un melòman i crec que he sabut trobar un equilibri per combinar la feina amb la passió, perquè no depengui de tiquets venuts i dates límit. 

De fet, vostè enterra Deluxe el 2008, en el seu millor moment. 

Allò va ser un exercici de llibertat, un recordatori de per què estava aquí, de què m’havia dut a la música... Sentia que ho estava perdent una mica i vaig decidir fer un gir per començar des d’una altra banda. 

Li va servir?

Sí, em va servir. Però també va ser dur perquè vaig haver de reprendre la carrera i vaig tenir uns anys fotuts, perquè van coincidir amb la crisi econòmica... Però em va servir, va ser una prova, una crisi autoinduïda que em va donar més seguretat i llibertat. 

Desapareix Deluxe, vostè marxa a viure a l’Argentina i reapareix amb Atlántico. Ara fa justament deu anys d’aquell disc. 

Sí, va ser un disc clau. Juntament amb algun de Deluxe, crec que és el més important de la meva carrera. Atlántico va ser una gran xarnera cap a un nou món, vaig apostar per una cosa que no estava sobre la taula llavors, una proposta molt personal, amb una barreja de ritmes llatinoamericans i folklore d’aquí... això no estava de moda, i per sort ara sí. Va ser una gran aposta i em va obrir la paleta de colors per sempre. 

Encara se sent còmode amb el repertori de Deluxe?

Sí, i tant, quan ho vaig deixar no era tant pel repertori com per la sensació d’on era el projecte, per això continuo cantant aquelles cançons i per això he recuperat Deluxe per tocar en directe, amb un parell de concerts que hem fet. Probablement quedarà allà i de tant en tant farem un concert només de Deluxe per pur plaer. No em veig fent una gira de quaranta concerts, però per revisar l’àlbum de fotos de tant en tant, està bé. 

D’aquests vint anys, amb quina cançó es queda? 

Del meu repertori com a Xoel, Tierra, el primer single d’Atlántico. I de Deluxe, El amor valiente, que és una cançó llarga i una mica coñazo que a mi m’agrada molt. 

Molta gent triaria Que no. 

Als concerts crec que el repertori funciona en general, però crec que per molta gent seria Que no, perquè va dur Deluxe a un altre nivell. Flipo que encara es mantingui vigent. I de Xoel López, la que millor funciona és Lodo i em sorprèn, perquè gairebé ni la poso al disc. Mai ho saps, això. 

Com serà el concert de Girona?

Serà final de gira després d’un any i mig. L’acabo al novembre i pararé almenys sis mesos, serà una aturada important i segurament el que vingui després serà una altra cosa, amb canvis de concepte i de formació. La gent veurà el final d’una proposta, m’agradaria que s’animessin a acomiadar-la amb nosaltres, que venim amb la banda completa. 

I el repertori?

Sonarà fins i tot El amor valiente, hi cap tot (riu). Toco cançons de Deluxe i noves. Pensava que les cançons de Deluxe funcionarien millor als concerts i ara m’adono que no, que van més bé les noves, i és una alegria. Però tinc molt bona relació amb aquell passat i m’agrada que no quedi en l’oblit. Entren, surten, canvien, però sempre sona alguna cosa de Deluxe per poder explicar que és el meu passat. Em faria pena que morís del tot.

Compartir l'article

stats