Una tempesta solar provoca una fallada elèctrica generalitzada que sacseja part del món. Espanya no se’n lliura. A partir d’aquí, els seus habitants hauran d’aprendre a gestionar les greus conseqüències que això provoca a tots els nivells. Aquest és el punt de partida del podcast El apagón, que el guionista Fran Araújo (Rapa, Hierro, Antidisturbios) coneixia abans de la pandèmia i que, quan aquesta ens va sobrevenir, li va inspirar un «format interessant per a explicar el que acabava de passar i ajuntar a gent diversa per a fer una creació col·lectiva». I així va néixer Apagón, una sèrie amb cinc capítols autoconclusius, però amb la tempesta solar com a nexe d’unió, dirigit cadascun per un director, Rodrigo Sorogoyen, Raúl Arévalo, Alberto Rodríguez, i els gironins Isa Campos i Isaki Lacuesta, la qual cosa els converteix en un collage de peces d’autor.

«S’ha ajuntat a gent molt bona que té en comú una exigència molt gran per fer un treball de molta qualitat i alhora amb molta veritat», explica el showrunner. Perquè, encara que els guionistes són els veritables encarregats de crear aquest món catastròfic que tant ens sona (estadísticament una tempesta solar té tantes possibilitats d’ocórrer com una pandèmia, és a dir, poques, però ocorre), cada director li ha donat un to molt propi, com pot ser el thriller en el cas de Sorogoyen o la mescla de ficció i documental, en el de Lacuesta.

Però els gèneres que toquen els diferents capítols (fins i tot cada capítol) són d’allò més divers: el thriller, el drama, la denúncia social, el melodrama romàntic...I fins hi ha una espècie de western segovià. «Són temes diferents, mirades diferents, però se senten com la mateixa obra», insisteix Araújo.

La sèrie està escrita per Isabel Peña, Alberto Marini, Raúl Arévalo, Isa Campos, Rafael Cobos i el mateix Araújo, que, després de crear 15 històries, es van quedar amb cinc, les van repartir i cada director les va fer seves. «És la primera vegada que es fa una cosa així, però ha funcionat», es congratula el seu creador. Cada capítol té un títol que recorda a les fases del dol. «Que són les mateixes en una crisi, perquè una apagada ho és. I en el procés de crisi hi ha coses molt dures, però també aprens», recalca Araújo.

El primer, Negación, explica com els científics i responsables de Protecció Civil s’enfronten a la imminent tempesta solar. A Emergencia, que es desenvolupa en un hospital, «s’hi veu com intentes tirar endavant i ho acceptes». Confrontación, narra com ho viuen uns adolecents; Supervivencia, «el del pastor, que viu la pitjor part, el moment més crític, que a partir d’aquí només queda fugir», i a Equilibrio «es parla d’haver-ho suportat i que de les crisis se n’aprèn», detalla el guionista.

Malgrat la tragèdia, en gairebé tots els capítols s’hi deixa caure un missatge d’esperança. «L’últim el volíem acabar en positiu. En les ficcions apocalíptiques sempre es tendeix a aprofitar que tot va malament per a parlar de l’horrible que és l’ésser humà: Però el que vam aprendre en la pandèmia és que això no és veritat: la gent va mostrar el millor de si mateixa», sosté. «En els dos primers capítols, encara que passen coses horribles, hi ha un tio intentant fer-ho bé, i el mateix a l’hospital. En el tercer i quart, com a mesura que avança l’apagada és tot més cru, els moments són més difícils, però, en l’últim, una persona comença una nova vida», detalla.

A part de Luis Callejo (La noche más larga, Tarde para la ira), que apareixerà en dos dels capítols, intervé a la sèrie un nodrit grup d’actors entre els quals no hi ha grans estrelles per a donar-hi més credibilitat. «Som actors que no estem tan cremats», reconeix. Ells i elles són María Vázquez, Patricia López Arnaiz, Ainhoa Santamaría, Jesús Carroza, Melina Matthews, Tomás del Estal, Javier Tena, Zoé Arnao, Miquel Fernández, Naira Lleó, Mourad Ouani i Sofia El Bouanani, entre altres. Amb aquesta mateixa intenció hi intervenen persones que no són actors.