Els clàssics són inspiradors. O almenys així ho han constatat Pilar Farrés i M. Mercè Cuartiella quan van decidir dedicar-los la tretzena mostra col·lectiva multidisciplinària Empordoneses, sumant-se així també al centenari de la Biblioteca de Figueres. Partint de la tria d’una vintena de títols literaris, una tria que mai és atzarosa, sinó personal però sempre crítica, una quarantena de creadors, entre escriptors i artistes plàstics contemporanis –dos per clàssic o més– que han donat la seva visió. Els resultats, que són sorprenents, es poden admirar des d’avui a les 7, quan tindrà lloc la inauguració a la Sala de l’Escorxador, i fins el 15 de gener.

Despertar els clàssics és l’encertat títol amb el que Farrés i Cuartiella han batejat la proposta, ja que demostra que els autors escollits segueixen essent inspiradors. Els mots sorgits de les plomes de M. Àngels Anglada, Carles Bosch de la Trinxeria, Anna M. Dalí, Carme Guasch o Rosa Leveroni, entre altres, han esdevingut el punt de partida per un diàleg fructífer que els torna a connectar amb el moment actual.

«Els escriptors i els pintors d’ara som hereus de tot el que hi havia abans», reconeixen les comissàries que, en tot moment, van sentir-se esperonades per l’entusiasme dels participants. Moltes de les peces que s’exhibeixen, gestades des d’una absoluta llibertat i amb tècniques totalment diverses –des de pintura, fotografia, vídeo, instal·lacions–, són de nova creació.

El mateix passa en el cas dels escriptors actuals, els textos dels quals s’han transcrit en unes teles que pengen de Plana vertical, un oval de ferro enlairat de Jaume Geli, que presideix el bell mig de la sala. Aquí es copsa com les comissàries han creat parelles regint-se per sensibilitats o afinitats. D’entre aquestes, cal destacar els textos pòstums de Vicenç Pagès Jordà, qui va dialogar sàviament amb La vida secreta de Salvador Dalí (1942) i el de M. Àngels Bosch que es retroba amb La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.