Carmen Urondo Ezcurrechea va escapar de dues guerres, va ser tinent de l’exèrcit Roig i va viure la clandestinitat i l’exili, una vida gairebé de pel·lícula, com la de moltes dones de la seva generació, que el seu net, Jan Vilanova, ha convertit en espectacle teatral. El més bonic que podem fer, la nova producció de la companyia Sixto Paz i la Fundació Joan Brossa, amb Pau Roca com a protagonista, arriba demà a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles, en la seva estrena a les comarques gironines.
L’espectacle, escrit per Vilanova, que el codirigeix amb Pau Roca, explica, a través del seu net Jan, la història de la Carmen, a qui anomena afectuosament babushka, és a dir, àvia, en rus. El muntatge posa la mirada en la família, la senilitat i l’herència emocional que deixen les àvies i les mares a partir de la veu d’en Jan, el personatge interpretat per Roca, tot i que sobre l’escenari la presència de la babushka, interpretada per Montse Colomé, és constant.
I és que la senilitat de la Carmen suposa un repte per a tota la família, però també una oportunitat, perquè mentre els records del dia a dia es desdibuixen, els del seu passat continuen vius i permeten rellegir, d’una manera personal, tota la història del segle XX. A partir de les preguntes que li generen aquests records, el protagonista serà capaç de traçar la història i la identitat de la seva família, de la seva àvia i la seva pròpia.
