L’escriptora Roser Rimbau (Girona, 1968) va ser reconeguda ahir dijous amb el 38è Premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor per la novel·la Els lletrafòbics i el senyor No-Nom. El jurat ha qualificat l’obra de «novel·la ocurrent i esbojarrada» que planteja el valor de les paraules i els llibres en un món dominat per les pantalles. Segons el jurat, la novel·la «des del primer capítol aconsegueix captar l’interès del lector» i té un to que genera «empatia» amb el protagonista. El premi està dotat amb un import de 11.000 euros. Pel que fa al 32è Premi de literatura infantil Gran Angular, el jurat el va declarar desert perquè cap de les novel·les presentades «assolia el nivell de qualitat literària exigible».
La primera novel·la de Rimbau Els lletrafòbics i el senyor No-Nom, que ja està a la venda, explica la història d’en Pere, que passa el cap de setmana a casa la Guillermina, l’escriptora que surt amb el seu pare. S’hi avorreix molt, allà: no té ni habitació ni cap joguina ni la tauleta, i si vol posar la televisió ha de demanar permís.
La Guillermina és autora de literatura infantil i juvenil i té la casa plena de llibres. Per això voldrà convèncer el protagonista perquè es distregui llegint-los. Però ell no vol ni sentir-ne parlar. Durant un àpat amb amics la Guillermina explicarà que té una novel·la pendent d’acabar però tots els adults quedaran abduïts pels seus telèfons mòbils. Per alliberar-los, el protagonista acompanyat per un altra jove haurà de llegir-se i acabar la novel·la. Fins i tot s’hauran de convertir en alguns dels personatges i lluitar contra la resistència enemiga.
La composició del jurat del premi El Vaixell de Vapor 2022 ha estat de l’editora de Cruïlla, Núria Font, les autores Mireia Vidal i Núria Albesa, la llibreteria Raquel Riera i l’editora executiva de Cruïlla Anna Pauner.
Pel que fa al jurat del Gran Angular 2022 ha comptat amb la bibliotecària Anna Herráez, l’autora Anna Manso, la llibreteria Montse Marcet, la directora de Cruïlla, Núria Melgosa i l’editora de Cruïlla Dolors Ortiz.
En aquest premi s’hi van presentar 14 candidatures però es va decidir deixar-lo desert perquè les obres no presentaven la «qualitat literària» adient o no eren adequades per la temàtica escollida.
Rimbau es va mostrar satisfeta per haver guanyat el premi. «El vaig treballar molt, feia temps que m’hi volia presentar», va comentar. «És un salt qualitatiu en la meva carrera com escriptora molt gran. És la primera novel·la i anava des de la por de no saber si s’aguantava», va valorar sobre el seu triomf en la convocatòria. L’autora va explicar que la idea de la novel·la va sorgir d’una experiència familiar perquè el fill del seu company patia «lletrafòbia». «Li feia por llegir, l’única ficció que li interessava era o el seu pare llegint-li o bé la televisió», va recordar. Rimbau va aprofitar per reivindicat la literatura infantil i juvenil perquè estableix les «bases» dels lectors del futur. Va lamentar que la «lletrafòbia» existeixi tot i l’esforç d’editorials i autors per plantejar propostes que interessin als nous públics. «Les pantalles i la televisió ens posen pals a les rodes per arribar a la lectura», va considerar.
«Les pantalles són molt immediates, en canvi el text requereix més esforç per codificar allò que llegeix. Els lletrafòbics són nens d’entre 7 i 9 anys que tenen l’habilitat de llegir però que els pot generar certa por», va afegir. Per tot plegat, va emplaçat els adults a donar exemple per fomentar la lectura entre els petits. L’acte d’entrega del premi serà el proper 17 d’octubre.
