Luz Gabás guanyadora i Cristina Campos finalista. Planeta plàcid el de 2022. Potser per a compensar les suspicàcies provocades l’any passat per l’espectacular revelació de qui era en realitat Carmen Mola (tres homes: Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero). La 71a edició del premi s’ha dirigit aquesta vegada a dues escriptores de la casa amb provada solvència comercial. Així que res d’establir cap competència amb Random House o portar-se a algun dels seus autors més desitjats com va succeir en el passat amb Javier Cercas i Manuel Vilas.
La novel·la, que s’emporta a casa un milió d’euros, està signada per Luz Gabás. És una narració històrica titulada Lejos de Louisiana, amb un escenari exòtic i aventurer com a marc a una trama romàntica, com a ella li agraden des que es va donar a conèixer amb la popular Palmeras en la nieve.
La novel·la guanyadora segueix la vocació colonial que tant li interessa a l’autora, des d’una perspectiva realment original. No és un període excessivament conegut de la nostra història. Transcorre en el segle XVIII en l’encara colònia francesa de Louisiana, a punt de passar a domini espanyol en 1763, i ha estat concebuda com una narració coral, una epopeia colonitzadora que es construeix sobre un entramat de lluites i interessos entre el Regne Unit, França i una ja decadent metròpoli espanyola. A aquests agents històrics cal afegir la presència de les poblacions índies autòctones que se situen com a aliades de l’un o l’altre bàndol. Naturalment, no pot faltar una història d’amor. En aquest cas, la que s’estableix entre el fill d’un cap d’una de les tribus i una ciutadana francesa.
Llicenciada en filologia anglesa, l’autora va viure un temps a Califòrnia i durant molts anys ha compaginat la docència amb la publicació d’articles, traduccions i recerca literària.
El 2007, Gabás va prendre la decisió d’anar a viure a un poblet d’alta muntanya a la Vall de Benasc, la terra del seu marit i de la seva família paterna. Allí escriu, cuida de l’hort i dels animals però sobretot conrea una enorme tranquil·litat que l’ajuda a tancar-se en les seves ficcions. Abans de lliurar-se totalment a aquesta pau d’esperit es va dedicar per un temps a la política, arribant a ser alcaldessa de Benasc pel Partit Popular entre 2011 i 2015.
La finalista
Historias de mujeres casadas és el títol de la novel·la finalista signada per la barcelonina Cristina Campos. És una història contemporània sobre un grup de quatre amigues que comencen a sentir el pes de la rutina matrimonial i comparteixen entre si les seves inquietuds i preocupacions. Parella del realitzador Jaume Balagueró, Campos té una àmplia experiència com a directora de càsting de sèries de televisió i llargmetratges de cinema. En 2016, la seva primera novel·la, Pan de limón con semillas de amapola, va tenir una excel·lent recepció a les llibreries.
