No van oferir res de nou, però van triomfar com sempre. Faemino y Cansado van presentar divendres a la nit a l’Auditori de Girona el seu espectacle 17 veces, que van estrenar just abans de la pandèmia i que van haver de tenir reclòs una temporada, com la societat en general. Ara, en canvi, ha recuperat el seu hàbitat natural, l’escenari de teatres i recintes similars, on els seus creadors i intèrprets, Juan Carlos Arroyo (Carlos Faemino) i Javier Pozuelo (Javier Cansado) «només» expliquen històries aparentment quotidianes però del tot impensables, delirants, surrealistes, si es vol, protagonitzades (o no) per ells mateixos i familiars, amics i coneguts.
Faemino y Cansado fan sempre el mateix, i sempre és diferent: han aconseguit crear un estil d’humor perfectament identificable, basat en una imaginació desbordant i un ús molt acurat del llenguatge. I tenen una legió de fans. A l’Auditori de Girona n’hi havia molts, que van riure sense parar amb històries com les dels nens que caçaven senglars amb la brutícia de les ungles, els pares que mostraven als fills el final del seu coit, l’home que es colpejava el coll amb el penis quan corria a despenjar el telèfon o el que matava un insòlit insecte parlant perquè cometia incorreccions lingüístiques.
