Una noche sin luna - Temporada Alta
Autoria i interpetació: Juan Diego Botto. Direcció: Sergio Peris-Mencheta. Intèrpret: Juan Diego Botto. Teatre Municipal de Girona.
Juan Diego Botto treu Federico García Lorca de la fossa i el planta a l’escenari. El poeta surt del voral on l’«hem abandonat», diu en un moment de l’espectacle, per recordar alguns dels episodis de la seva vida a Una noche sin luna, que dijous va passar pel Teatre Municipal de Girona dins la programació de Temporada Alta.
El monòleg, però, no és un biopic a l’ús: l’intèrpret -també autor del text- s’acosta al de Granada des del present, mirant el seu passat amb ulls actuals, i baixant-lo del pedestal per fer-lo més humà. A vegades és difícil distingir si parla Botto o parla Lorca, una identificació que no és una llosa, sinó que rema a favor del muntatge, perquè moltes de les paraules escrites a principis del segle XX tenen encara valor i la censura que patia la cultura fa de mirall a la persecució que viuen rapers i titellaires a dia d’avui.
Una noche sin luna és un espectacle polític i no se n’amaga. Dirigit per Sergio Peris-Mencheta, parla amb respecte, emoció i fins i tot humor, del llavors i de l’ara i s’hi senten les idees de Lorca sobre el teatre, sobre la literatura, sobre la censura i fins i tot sobre què vol dir ser espanyol.
Ho fa sobre una tarima que tant pot valer per ser el vaixell del mite de Teseu que esmenta el text com per simular, gràcies a unes fustes, un piano o un rètol per identificar la tomba de Dióscoro Galindo, el mestre afusellat al costat del poeta.
Perquè Una noche sin luna va sobretot d’això, de posar nom al que durant dècades no en va tenir, i de fer servir pic i pala perquè el silenci deixi pas a la memòria. Aquest és el missatge que clama i ho fa deliciosament bé.
