Selma Bruna, Clara Fiol i Sandra Montfort, les tres veus de Marala, canten ara contra el tabú de la mort i reivindiquen acostar-s’hi amb naturalitat, com una part més de la vida. Després d’una gira de més de seixanta concerts amb el seu primer disc, el grup presenta demà (20.00) a l’Auditori de Girona el seu segon treball, Jota de morir, un treball entorn de la mort i els finals que combina la música electrònica i la tradicional.
«Volíem fer un disc conceptual, que hi hagués una coherència, i la mort anava impregnant tot el fèiem», explica Selma Bruna.
Les peces que composen el disc, editat per Propaganda pel Fet, són el resultat d’una recerca sobre el tractament de la mort en la música tradicional. Capbussant-se en balls de vetlatori, cançons de mort, romanços i altres tonades de la música d’arrel catalana, balear i valenciana, han ideat un repertori propi que s’hi acosta, «no només com la degradació d’un cos, sinó també com la manera de viure els finals... els humans no tenim ni idea de com acabar les coses».
Partint del silenci en torn de la mort, fan un paral·lelisme amb dos universos també «silenciats»: la música d’arrel i la veu de les dones. «És aquí on apareixen la figura de les àvies, dones que per generació o per proximitat, parlen de la mort d’una manera més lleugera», diu la cantant.
Per aquest treball, Marala ha comptat amb la producció sonora de Jordi Casadesús i la producció musical de Pau Vallvé, que les han ajudat a «vestir les cançons amb més textures i imaginaris» per fer que Jota de morir no sigui «fàcil de sentir». «Teníem ganes que fos un disc cru», diu Bruna.
Aquesta proposta que uneix sons sintètics amb panderos quadrats i redobles de Setmana Santa i regetons feministes és una coproducció del grup amb La Marfà i la Fira Mediterrània de Manresa, on es va estrenar fa uns dies.
