Música Antiga recupera la missa de la inauguració de la capella de Sant Narcís

El culte a Sant Narcís comença al segle XI, però es va mantenir amb onades d’intensitat variable, per la seva dualitat amb l’altre patró de la ciutat, Sant Feliu, i no va ser fins al segle XVIII que es va impulsar la construcció d’una capella dedicada al sant. Va ser la culminació d’un llarg procés impulsat pel bisbe Lorenzana, que va promoure una subscripció popular per desmuntar el claustre gòtic de Sant Feliu i bastir-hi en el seu lloc la capella. Es van reunir 80.000 lliures -el registre de les aportacions encara es conserva- que van poder-se destinar a una obra feta amb tota mena de luxes arquitectònics. 

La missa Deus tuorum militum va ser un dels actes importants dels tres dies festius que va durar la consagració, a principis de setembre de 1792. És una obra amb un estil operístic, un himne de vespres encarregat al llavors mestre de capella de la catedral, el gironí Josep Pons, que un parell d’anys acabaria sent mestre de capella de la catedral de València. 

El concert de l’Auditori de Girona estarà dirigit pel director titular del cor Madrigal, Pere Lluís Biosca, i comptarà amb un cor amb quatre sopranos, quatre contralts, quatre tenors i quatre baixos. Els solistes seran Laia Frigolé, Lorena Garcia i Laura Martínez (sopranos), Hugo Bolívar (contratenor), Ferran Mitjans (tenor) i Oriol Mallart (baix). Pel que fa als instruments, sobre l’escenari hi haurà dos violins, dos oboès, dues trompes, un violoncel, un violone (un contrabaix barroc) i un orgue positiu. 

El president de l’associació Música Antiga de Girona, Jaume Pinyol, remarca que es tracta d’un concert amb una gran dificultat, que usa moltes dissonàncies, canvis de ritme i inclou parts solistes amb freqüència. És un estil proper als clàssics vienesos del moment, conegut a Girona ja abans de Pons gràcies al compositor barceloní Jaume Balius, que en va ser l’introductor. 

L’entitat hi ha treballat tot un any i durant el concert n’enregistrarà un disc que es publicarà l’any vinent. 

La Setmana Santa barroca

A més, Música Antiga de Girona acaba de treure el seu onzè àlbum, La Setmana Santa de la Girona barroca, gravat en directe durant el concert que va oferir el 12 de desembre passat. Inclou una desena de composicions que van del 1862 al 1704, obra de tres mestres de capella de la catedral: Manuel Gònima, Josep Gaz i Francesc Soler. La majoria de les partitures es conserven a l’Arxiu Capitular de Girona, tot i que algunes provenen de la Biblioteca Nacional de Catalunya. 

El concert va comptar amb les sopranos Laia Frigolé i Lorena Garcia, Hugo Bolívar (contralt), David Hernández (tenor), Daniel Regincós (violoncel barroc), Albert Bosch (llaüt barroc) i Marc Díaz (orgue positiu i direcció). 

La portada del disc reprodueix un fragment del vitrall del segle XIII descobert el 2019 a la catedral de Girona. Els textos que contextualitzen les obres són de Pinyol i el catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, Albert Rossich, s’ha encarregat de l’edició dels textos poètics. 

Per Pinyol, la Setmana Santa era «un tema pendent» per Música Antiga de Girona. En destaca la singularitat que entre les 750 partitures que es conserven a l’arxiu de la catedral, no n’hi ha cap dedicada a la Pasqua que faci al·lusió a la resurrecció. Aquest fet, generalitzat a la península, contrasta amb la tradició d’altres països europeus, i per Pinyol s’explica perquè «en una societat feudal, la teologia del dolor estava més desenvolupada que la de la joia, perquè s’havia de sublimar el dolor de la injustícia». 

Pinyol afegeix que les obres que formen part del disc mostren els tres grans corrents «pietosos» de la Girona de l’època: els escolàstics, és a dir, jesuïtes i dominics, que consideraven que el penediment permetia superar les imperfeccions de l’ésser humà; els carmelites, que creien que l’amor de Déu ho podia tot, i la congregació dels Dolors, que apostava per commocionar el pecador amb la representació del patiment de Crist a la creu.