Vuit anys després de la polèmica compra del fons Santos Torroella i de parlar de l’espai que ha d’ocupar, no abans del 2026, al futur museu de la Casa Pastors, Girona mostra per primera vegada 500 obres i documents de la col·lecció del crític, historiador i poeta. L’exposició, que es podrà veure a les sales temporals del Museu d’Història de Girona a partir de dissabte, reivindica, segons els seus impulsors, la «trascendència del fons» i la seva «singularitat» a l’hora de crear «un relat coherent» sobre la modernitat a partir de les prop de 1.200 obres d’art i 80.000 documents atresorats per Rafael Santos Torroella i Maria Teresa Bermejo

Proposant un diàleg entre obres d’art, publicacions, correspondència i documents personals, L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella ressegueix els camins de les avantguardes des de principis del segle XX i fins als anys 60 a Catalunya i Espanya.

Els comissaris, Jaume Vidal i Rosa Hernández, han treballat tot el discurs expositiu a partir de dues idees, la del «gabinet de col·leccionista», per construir «un microcosmos» entorn dels grans noms de l’art català, i la de la «descoberta» del fons, convidant l’espectador literalment a «obrir calaixos» per endinsar-s’hi a partir d’unes calaixeres repartides a les sales. 

Vidal explica que la seva intenció ha estat «homenatjar» i presentar «la polifacètica figura» de Rafael Santos Torroella, que a més de crític d’art, historiador i poeta també va exercir de docent i gestor cultural. 

Per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, és el moment de «tenir un tast» del que suposa el fons Santos Torroella, després d’anys «de feina invisible» per inventariar i treballar el llegat del portbouenc, perquè la ciutadania «comenci a fer-se’l seu». Al seu torn, el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, insisteix que servirà per «mostrar la potencialitat del fons» per «explicar la història de l’art modern i contemporani del país», pel «volum, quantitat i significació que té».

«Vasos comunicants» del fons

Per Vidal, la col·lecció adquirida per 3,6 milions d’euros per l’Ajuntament té un gran valor perquè «hi ha vasos comunicants» i «s’estableix una xarxa entre les obres d’art, l’arxiu i l’hemeroteca». Assegura que el relat expositiu ha sigut «molt fàcil» perquè venia trenat pel mateix fons: «poques col·leccions privades són prou coherents per fer un discurs així». 

Amb Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Pablo Picasso i Àngel Ferrant com a leiv motiv, la mostra abraça des de l’esclat de les avantguardes, a principis del segle XX i fins als 70, amb els anys immediats de postguerra com a «cor», explica Rosa Hernández, perquè «l’obsessió de Santos Torroella va ser recuperar la memòria de l’avantguarda» i va tenir un paper «cabdal» en la recuperació de les avantguardes estroncades per la guerra civil. 

La Casa Pastors, pendent de l’adjudicació de les intervencions arqueològiques 

L’aposta per l’art nou és la primera exposició que, fins al 2024, donarà a conèixer part del fons d’art contemporani de l’Ajuntament de Girona. A la del fons Santos Torroella, visitable fins al maig del 2023, la seguiran les que ensenyaran el llegat del promotor d’art Àngel Marsà i la de l’artista Josep Niebla. Integrat per 8.782 peces d’art provinents de donacions, dipòsits i compres, el fons municipal ha de ser el pinyol del Museu d’Art Modern i Contemporani de la Casa Pastors, projecte que, com a molt aviat, no estarà enllestit fins el 2026, segons els càlculs del consistori. El calendari, però, ara està congelat a l’espera d’unes intervencions arqueològiques encara pendents de licitar. Ayats explicava aquest dijous que aquesta recerca, que durarà uns quatre mesos, es vol fer «bé i de manera acurada», i que per això s’hi destinarà «el temps que sigui necessari» abans de tirar endavant els propers passos per al museu.