Aquests mesos ens ho preguntàvem: després d’Eurovisió, on s’haurà ficat Chanel Terrero?
Han estat uns mesos de bogeria, de construcció d’una artista. Perquè jo acabo de néixer. Estic gatejant. No he parat de treballar, de pensar el que volia i fer introspecció. De descobrir-me, en definitiva, perquè jo estic acostumada a interpretar personatges. No estava a casa fent-me les ungles.
«Toke» és l’avançament del seu primer àlbum?
Sí, una pastilleta del que vindrà. Estem en un procés de creació i de vulnerabilitat. Els pilars són allò llatí i anglo, i l’urbà. Hi ha una essència cubana, del Carib. El aguaje, que dic en la lletra. Aquest «flow» cubà. Aquesta mescla defineix Toke, com definia SloMo.
Va viure a Cuba fins als quatre anys i ha anat tornant al país. Aquí ha d’haver-hi un bagatge sentimental i musical.
I gastronòmic! Amb la música urbana em vaig criar: Gloria Estefan, Celia Cruz, Los Van Van i Orishas són els meus grans referents.
A «Toke» apareix com a coautora al costat d’altres vuit noms. Això avui és corrent, però podria explicar per què fa falta tanta gent per a compondre una cançó?
Miri, no ho sé, perquè jo soc nova en això, però és la primera vegada que em fico en un estudi a compondre amb altres persones, a Miami. Imagini’s el nou i el divertit que és. Jo tinc a la nena petita molt present, i m’atreu tot el que tingui a veure amb aprendre, divertir-me… i la professionalitat, perquè estem treballant.
Una cançó per al mundial de futbol de Qatar.
És per a la selecció d’Espanya. No és la cançó del mundial, sinó de suport a la selecció. El matís és important.
Qatar és un país poc comprensiu amb la diversitat sexual, un aspecte sensible per a vostè, que ve d’un entorn «eurofan» molt afí a la comunitat LGTBI+. Li causa alguna incomoditat?
És bastant incòmode llegir titulars en els quals se’m devalua i fins i tot se’m jutja per això, quan jo he dit que tinc els meus principis molt clars. En el meu equip hi ha persones de la comunitat, en el meu vídeo surten dues noies besant-se i m’he vestit com he volgut. A Qatar no hi ha drets humans i entenc la controvèrsia. Si hi ha la possibilitat d’anar a Qatar, si finalment hi decideixo anar, jo tinc clar el que soc i no penso canviar res.
En quin aspecte de la composició de «Toke» va participar?
En la lletra, sobretot. I haig de dir que vam compondre el tema el 16 d’abril, i que ja deia això de «Iniesta metiendo el gol». És la primera cançó de la qual formo part com a coautora, i venia d’un ‘jetlag’, a Miami… Va ser com si els astres s’alineessin.
Llavors, no pensaven en el futbol quan la van compondre. I què volien expressar amb això del «toc» i el «rebot»?
Era una cançó d’apoderament, i això del toc li va sortir a Gio (Giovanny Fernández). M’agrada quan diu «todo el mundo loco para que esto rebote», que pot llegir-se com el que s’està esperant de mi. I «yo estoy al mando, papi, no te equivoques». Perquè s’ha dit que jo era un ninot… No, estimat, jo estic al comandament, no t’equivoquis.
Diria que controla la seva carrera?
Soc una mare lleona. Soc lleona de signe del zodíac, i tinc això del lideratge. Òbviament, disposo d’un equip fort, i l’escolto, no soc una tirana.
Deduir que un ídol musical no té substància, que està manipulat per la indústria, és una cosa que es fa més amb les dones?
100%! I és una cosa que a poc a poc està canviant. Estem fent que canviï. És important.
Després del Benidorm Fest i Eurovisió, ja ha cremat el mòbil, amb Twitter dins?
No, no! Soc jove i estic enganxada. Soc propietària i senyora de les meves xarxes. Hi ha coses que m’han fet molt de mal, però al final me’n vaig a casa, connecto amb la meva presa de terra i estic segura del que faig.
Què va ser el pitjor?
Llegir amenaces, atacs racistes, masclistes… Atacs a la meva persona.
Es va presentar Tanxugueiras i Rigoberta Bandini com a diferents perfils del feminisme, mentre que vostè era la figura sexualizada.
Encara m’explota el cap en recordar tot allò. Però com a mare lleona i dona que lidera, decideixo vestir-me així i passar-m’ho genial sobre l’escenari, i em sento lliure per a fer el que vulgui. Aquesta paraula és molt important.
Per cert, va acabar anant de calçotada amb Rigoberta?
Encara no! Espero fer-ho! Em va escriure per a convidar-me quan va fer el concert en el Wizink Center, però tenia prova de vestuari per al vídeo. Ara torna a actuar i m’encantaria anar-hi. Si puc, aniré, al 100%.
L’estiu que ve hi haurà una gira, clar.
Em moro per pujar a un escenari, de gom a gom, i fer concerts. Soc persona d’energia, de carn, de directe.
