Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

«El directe, el no oferir res enllaunat, aquesta és la nostra reivindicació»

Javier Gurruchaga porta aquest dissabte a l’Espai Ter de Torroella «Historias extraordinarias», un recital que combina els èxits dels més de quaranta anys de trajectòria de l’Orquestra Mondragón amb l’univers de foscor d’Edgar Allan Poe

Una actuació de Javier Gurruchaga i l'Orquestra Mondragón. DdG

El contacte amb el públic és «millor que qualsevol disc supervendes», diu Javier Gurruchaga, que aquest dissabte actua a Torroella de Montgrí. El veterà músic i actor i la seva banda porten a l’Espai Ter Historias extraordinarias, un recital que combina els èxits de l’Orquestra Mongragón amb l’univers fosc d’Edgar Allan Poe.

Amb més de quaranta anys de carrera, Gurruchaga no té pressa per baixar dels escenaris. «Per què deixar-ho si la cosa funciona i a la gent li agrada? El nostre ofici és entretenir, ens agrada i a més s’ha de treballar i s’ha de viure. El secret és continuar fent el que ens agrada», diu.

El que sí que està clar, però, és que en aquestes dècades ha vist com la música ha canviat molt: «en algunes coses per a millor, i en d’altres per a bastant pitjor». «Ara hi ha artistes que fins i tot es vanaglorien de no girar amb músics, artistes que prefereixen anar sols amb un playback i música enllaunada, que n’hi ha molta i dolenta», explica el responsable de melodies com Viaje con nosotros.

Per això, diu, la feina de la Mondragón ha de ser «restituir al lloc que mereix la música en viu. El directe, el no oferir res enllaunat, aquesta és la nostra reivindicació», assegura, afirmant que la formació «sempre ha tingut un bon directe i la gent en surt satisfeta».

«De discos ara a penes se’n fan, ara són tot cançons soltes en plataformes», continua Javier Gurruchaga, que fa uns mesos va treure una cançó nova, No dispares más. «La crèiem necessària, per reivindicar la pau, perquè té un clar missatge antibel·licista», assegura, tot i que no concreta si serà el primer tema d’un futur disc. «De moment es treu una cançó, es veu com va... ara han canviat les formes de comunicació i de plasmar els treballs, el disc físic és una relíquia del passat, tot i que jo en soc fan», diu.

«El que sí que sé és que d’aquí a uns dies seré a Torroella, demà actuo en un altre, he estat rodant... vivim al dia, després de dos anys de pandèmia treballant molt poc. Recuperar el to dels concerts fa que la nostra màxima preocupació sigui l’endemà, la immediatesa, i no ens plantegem grans projectes de futur», explica el músic, que acaba de rodar una de les noves Historias para no dormir i també una pel·lícula, Amarillo.

Quan se li pregunta si se sent més còmode al cinema, la televisió o a l’escenari, diu que li agrada tot, malgrat que ha «sigut sempre un animal d’escenari». «Des que era jove i estudiava teatre i música, sempre he preferit treballar en directe», afirma.

Aquest dissabte actua a Torroella amb Historias extraordinarias, una proposta que defineix com «un maridatge» o «un matrimoni interessant» entre la música de l’Orquestra Mondragón i els versos de Poe, «amb l’humor negre com a denominador comú».

Se li va acudir durant el confinament, «llegint contes de Poe sobre les pandèmies i pestes de la seva època, com La màscara de la mort roja, El corb..., diu Gurruchaga, que exerceix de narrador, recitant l’autor nord-americà, i de cantant, amb temes del seu repertori d’èxits, com Garras Humanas, Bon voyage, Ponte la peluca o Corazón de neón, així com versions de John Lennon, Luís Eduardo Aute o Lou Reed.

«Està bé reivindicar els temes dels altres... per què no? Són part de la nostra vida, jo vaig començar imitant Elvis», indica.

Ara, diu, escolta especialment música clàssica -«el pop i el rock em sona a déjà-vu», apunta- i llegeix molta literatura russa i japonesa, «per descobrir noves atmosferes que, qui sap, en un futur, potser inspiren nous treballs».

Compartir l'article

stats